Dissabte vinent, 24 de maig, s’ha de celebrar el maleït referèndum a les zones afectades pel cicló Nargis. Els internautes birmans fan circular aquests dies un document en què conviden a un macabre joc de les 7 diferències. Xina i Birmània: compara i vota.
Xina i Birmània: dos països veïns, dos desastres naturals, un cicló i un terratrèmol, separats només per una setmana. Dues formes completament diferent de reaccionar, per part dels governs respectius.
Davant d’aquestes dues desgràcies, similars pel que fa al nombre de vides perdudes, persones desparegudes, gent sense casa, la reacció dels governs respectius ha estat contraposada.
Ja ho sabeu: els cafres militars birmans continuen posant pals a les rodes a l’arribada de l’ajuda internacional, neguen els visats d’entrada als voluntaris de les ONGs, es queden part del material d’ajuda, les tasques de rescat pèssimament organitzades, censuren la informació.
El govern xinès fa simplement el que s’ha de fer, i això el fa quedar com el bo de la pel·lícula al costat dels seus veïns birmans.
Si no fos per que són precisament ells, els xinesos, juntament amb els russos, els que permeten que el règim militar birmà allargui els seus dies.
Com deia Rubert de Ventós, no és un país que té un exèrcit, és un exèrcit que té un país.
I acabo avui, amb una tercera entrega, la difusió d’unes imatges que m’han fet arribar els meus amics birmans. Amb l’avís que poden ferir la vostra sensibilitat.
i m’aborrona és la tebior dels països suposadament democràtics, aquest no saber pegar un cop damunt la taula en un cas tan flagrant. No ho entenc. Que algú m’ho expliqui. (La imatge del bebè que transporten amb una ploma, fa forat. També els altres. No hi ha consol, aquest drama és despietat)
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS
(Aprofito per advertir que aquests dies pos una mica d’ordre al bloc; la idea és agrupar els enllaços en categories. Però faig alguna cosa malament i no me’n surt. Suposo que els meus enllaços estaran inactius el que resta de setmana. Deman excuses)
Són molts més els països que fan negocis amb el genocida Tan Shwe; Africa del Sud comprant pedres precioses; Índia, teka; França i EE.UU. oleoductes i gas; Rússia el mateix; Xina accés al mar; Thailàndia tràfic de persones per a mà d’obra barata i prostitució i molts més. El que és vergonyós és que ni la ONU, ni la UE, ni tan sols l’ASEAN, intervenen de forma dràstica per ajudar als més de dos mil.lions de persones que si no reben ajut, poden morir.