Què passa a Birmània?

Avui que el “Gustav” arriba a les costes de Luisiana, no estarà de més recordar l’arribada del cicló Nargis a Birmània, el passat mes de maig.

Reprodueixo el testimoni que publicava el blog de guillemdefak:

“Vam arribar a la capital un dijous dia 1 de maig ja que el divendres agafàvem un avió per anar a Singapur. No van avisar a la població i molt menys a nosaltres i a cap turista del perill que es corria.

Els únics comentaris d’advertiment que es varen fer era que s’esperava una gran tormenta, res més. La matinada del dijous al divendres, a les 5 del mati se’ns van rebentar les finestres de l’habitació del hotel, l’únic que va poder aguantar sencer amb aigua i llum gràcies a un equip propi de generadors elèctrics.”

“Es horrorós veure com des d’un 17º pis les uralites passen per el teu davant, resant que no entrin ni s’estavellin on tu estàs, veus com l’edifici del davant, el Sakura Towerse li rebenten es finestres i cau una pluja de vidres barrejada amb l’aigua del Cicló on tot s’ho emporta el vent desbocat, veus també com l’antena de metres d’alçada amb la llum vermella per avisar de l’alçada dels avions cau davant dels teus ulls, desitjant enormement que no entri per cap finestra de cap casa i pugui fer mal algú.”

“No teníem línia amb l’exterior, no anaven els telèfons i evidentment Internet tampoc. No teníem cap possibilitat de poder avisar els nostres familiars de que estàvem be, no podíem fer res de res ja que no tenim ni ambaixada ni cònsol. En els intents que vam fer per anar al aeroport ens varem adonar de la catàstrofe, tot destruït, arbres centenaris arrancats i desplaçats metres i metres, cases inexistents, tanques de publicitat destrossades en mig de la via publica i encastada a les cases. No varem veure l’exercit durant 3 dies, no varem veure ambulàncies ni policia. On eren?? Per què no estaven ajudant a netejar les avingudes i carrers un exercit el qual ha d’estar de part de la població?? T’ho diré on eren, a les cases dels Generals. Es molt trist que quan varem poder tenir televisió, la cadena pròpia del govern les imatges que ens mostraven eren les d’un exercit altament qualificat descarregant ajuda humanitària d’uns helicòpters quan tot això es FALS!! No podia entrar res per l’aire al país i l’aeroport estava tancat !!!”

“El dilluns dia 5 vam poder sortir del país cap a Singapur gràcies al propietari de l’agència d’allà que tenia contactes amb el govern. Aquest dia de camí a l’aeroport vam poder veure un exercit de xitxarel·los, un exercit que res s’assemblava amb les imatges de televisió del govern, era gent gran i jove, molt prima amb un uniforme on la roba els hi venia gran, amb xancletes, amb uns machetes petits per tallar els arbres centenaris !!!! Estaven fent intents de talar els arbres amb unes eines de riure !!”

“Vull dir-te que veure com persones intentaven arribar per entrar al nostre hotel (gent de Birmània) que no tenien casa s’intentaven agafar a unes reixes amb totes les seves forces, però el vent els aixecava del terra. Vaig estar preguntant quants ferits o morts havien hagut, la resposta: algun ferit i nomes 3 morts. Vaig estar preguntant i em van dir que la població té per 1 mes d’estar sense aigua i llum i jo al marxar el menjar al propi hotel ja escassejava, pots entendre com deu estar la gent. Veure per les nits des de la teva finestra una ciutat a les fosques, tot fosc i tu en un 17 pis amb totes les comoditats et preguntes moltes coses. La catàstrofe ha assolits xifres impressionants de morts i de desapareguts, no accepten ajuda humanitària, no volen periodistes al país, no dones visats, nomes volen diners.”

Et demano que escriguis sobre el que esta passant, denuncia si us plau tot el que t’he explicat fes que aixo se sapiga, que tothom pugui llegir sobre un pais sota les mans d’uns homes que han permes que tot aixo passés (quan la Índia, la Xina, Tailandia i Singapur ja tenien coneixements del cicló que venia) i no van fer res per evitar salvar una població.

D’altra banda ens han entrevistat mitjans de comunicació escrits i de televisió però enlloc han transmès tot el que t’explico, no se si es per que una televisió publica catalana i una altres estatal no li ha interessat fer public per part meva que tinc una mare que al saber el que passava i no tenir noticies meves va trucar a la Generalitat on no sabien res, va trucar a la Presidència de la Generalitat, tampoc, va trucar al ministeri d’assumptes exteriors, res de res. NO VAN FER RES ni quan van poder constatar que havien 15 catalans atrapats a Birmània! Vols creure que ningú dels anteriorment esmentats ens han trucat per veure com estem Per que no han fet res per ajudar-nos?

He deixat fa uns dies un país amb gent que no es mereix el que ha passat, sento tristor per a ells i alhora alegria per estar viva. Son sentiments contradictoris que a dia d’avui no enten el perquè de les coses. La gent d’allà no pot comunicarse amb l’exterior i tenen controlats els e-mails, el govern tot ho revisa. Em veig amb la obligació i amb el corresponent càrrec de consciència de fer saber el què esta passant. Guillem, denuncia, parla’n al teu blog, ajuda’m si us plau.”

La foto l’he tret d’un recull de 20 imatges de la devastació causada pel Nargis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!