18 de maig de 2008
Sense categoria
0 comentaris
Podem ajudar?
Molta gent em pregunta, molta gent es pregunta, de quina manera es pot ajudar per alleujar el patiment dels afectats pel cicló Nargis.
Intermón i Metges sense Fronteres són dues opcions.
Continuen les traves que la junta militar posa a l’arribada de l’ajuda internacional. El comissionat de la Unió Europea per a Afers Humanitaris ha sortit amb les mans buides de la seva visita de tres dies a Birmània. No ha aconseguit res del que anava a demanar: facilitar els visats per a la gent de l’ONU i d’ONGs, poder accedir a les zones afectades sense haver de demanar permís. No ha pogut ni parlar amb qui realment pren aquesta mena de decisions: el capitost Than Shwe.
En aquesta situació, malgrat tot, hi ha qui està treballant i fent arribar ajuda a les víctimes. La gent de Metges Sense Fronteres, per exemple, que ja tenia personal propi treballant a Birmània abans del cicló, i que des del primer moment ha pogut donar assistència mèdica als afectats. Però, donada la magnitud de la tragèdia, els seus esforços són clarament insuficients.
Intermón Oxfam no intervé directament, però sí que està canalitzant una recollida de fons per fer arribar a organitzacions locals.
Per una altra banda, estem parlant amb els meus contactes al país per trobar la manera de fer-los arribar directament algunes aportacions.
Els meus amics birmans s’estan organitzant, pel seu compte, per ajudar pobles damnificats que no estan rebent l’ajuda del govern militar. Els meus amics s’organitzen amb els seus companys de feina. Recullen fons entre ells, amics i familiars. Compren arròs, aigua mineral, estris per a cuinar, mosquiteres. I s’encarreguen ells mateixos de distribuir-ho directament, en pobles prop de Rangoon.
Mentrestant em fan arribar unes imatges esgarrifoses, amb el prec que les difongui.
En l’article d’ahir us en vaig avançar un parell.
Avui, dues més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!