25 de maig de 2008
Sense categoria
0 comentaris
Pare, vota per mi
Mentre esperem a veure si es compleix la promesa de deixar entrar l’ajut humanitari, mentre milions d’afectats pel Nargis estan encara amb un greu risc de contraure malalties, mentre encara hi ha cadàvers per recollir, ahir, dissabte 24 de maig, es va celebrar, a les zones més afectades pel cicló, la segona part del referèndum que ha de le legitimar la nova constitució redactada per la junta militar birmana.
A la zona de Rangoon, l’antiga capital i la ciutat més important del país, i a la zona del delta del Irrawaddy, l’àrea més castigada pel cicló Nargis, ahir era dia d’eleccions.
Per primera vegada des de l’any 1990, els birmans podien tornar a votar.
L’any 1990 van anar a votar per dir que la majoria del país, més d’un 80 per cent, volien com a presidenta “la senyora” Aung San Suu Kyi.
Dissabte 10 i ahir dissabte 24 havien d’anar a votar per refrendar una constitució a mida dels militars, que impossibilita que Suu Kyi pugui ser presidenta, pel fet d’haver estat casada amb un anglès.
L’obstinació dels militars per celebrar aquest referèndum en la data prevista malgrat tot, malgrat un cicló que ha deixat prop de 100.000 morts, es fa difícil d’explicar.
La màxima concessió que es van permetre va ser la d’ajornar les votacions quinze dies, només a les zones més afectades.
Per això ahir es feia la segona part, en aquestes zones. Votacions en pobles i ciutats que encara no han tencat el recompte de morts.
Unes votacions que es esdevenen aberrants, absurdes, inútils.
No serveixen de res, perquè sigui quin sigui el resultats d’ahir, la constitució ja ha estat aprovada. Els recomptes de les votacions del dia 10 de maig no tenen pèrdua:
99 per cent de participació
94 per cent de vots afirmatius
És el que els militars birmans entenen per “democràcia disciplinada”.
Un dels meus amics birmans ahir no era a Rangoon, ciutat on viu habitualment, però no estava massa amoïnat pel fet de perdre’s la primera votació de la seva vida. Havia demanat al seu pare que votés per ell.
Birmània is different. Una persona pot votar per tota la familia. No hi ha cabines per assegurar el vot secret. Cap periodista, ni local ni estranger, pot entrar als col·legis electorals. S’ha de votar una constitució el contigut de la qual és majoritàriament desconegut. En alguns casos cal deixar l’empremta en la papereta. En altres casos et diuen “No pateixi, el seu vot ja ha estat introduit prèviament, només cal que ens signi aquí”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!