La zona del delta és plena ara de militars. Segons Jordi Corachan, treuen la brossa i ajuden les víctimes, però també controlen que no hi arribi cap “enemic del règim”, és a dir, cap periodista occidental que l’únic que fan, segons la versió oficial, és exagerar la situació i anar esbombant mentides, cosa que els fa “més destructius que el Nargis”, segons un article publicat al diari oficial del règim.
Altres informacions apunten que el desplegament militar a la zona també està posant pals a les rodes a la feina que fan molts voluntaris del país. No només duen roba i menjar a les víctimes del cicló. Per als damnificats, aquests voluntaris són gairebé com uns parents amb qui poden parlar i explicar les penes.
Aquests voluntaris, o alguns d’ells, són empipats pels molts controls dels militars. En alguns casos, se’ls fa girar cúa. En d’altres, els vehicles són requisats temporalment pels militars per a altres tasques. I el menjar que duen, per donar a les víctimes, l’han de canviar per d’altre, de menys qualitat.
Això és el que explica “The Irrawaddy”, un mitjà de comunicació elaborat per exiliats birmans a Thailàndia, és a dir, una “colla d’enemics del règim”.
Els amics són els veïns tailandesos i xinesos i també els hindús, de fet l’ASEAN ben poc fa per fer treballar la seva ment i convèncer al general genocida, encara que els interessos econòmics són massa grans.
Una troballa el bloc de ‘Fifty Viss’. Gràcies.