La clau la té la Xina?
Els monjos budistes birmans ja ens donaven una pista, el setembre passat, quan en les primeres protestes pacífiques passaven per davant l’embaixada xinesa a Rangoon.
Els xinesos hi tenen molt a dir, si volen.
Però sembla que no volen. Al consell de seguretat de l’ONU s’ha posat sobre la taula el tema de Birmània. però les propostes més dures per condemnar el règim han estat vetades sempre pels xinesos. També pels russos, però d’això ja en parlarem un altre dia.
Afers interiors. La Xina diu el de sempre, que
no es vol posar en els “afers interns” d’un altre país. I que imposar més
sancions a Birmània no serviria de res.
Amb això hi estaria d’acord: les sancions
imposades fins ara pels països occidentals no han servit de res. El govern dels
Estats Units prohibeix que cap empresa americana faci negocis allà. A la
pràctica, això significa que els turistes no poden pagar amb les targetes de
crèdit, pobres turistes; i que els birmans no poden gaudir de bons ordinadors com
són els Macs, pobres birmans.
Les sancions americanes i europees no
serveixen de res perquè la Xina els ven tot el que necessiten, que és gairebé
tot. Armes: per descomptat. I si la Xina els ven, l’Índia no es vol quedar
enrera, que la competència entre aquests dos gegants és molt dura, tots dos
volen dominar els mercats del sudest asiàtic.
No només es tracta de vendre-hi, que els
birmans, tot i tenir bona part de la població en el pobresa, són rics en
recursos naturals. Són famoses les seves mines de pedres precioses, però indis
i xinesos es disputen el gas i el petroli, que també n’hi ha.
Boicot a Beijing 2008?
— Què hi podem fer? —ens preguntàvem la tardor passada. En una fase de “pluja d’idees”, en què qui més qui menys rumia quines
campanyes es poden fer, una que ha sonat insistentment és la del boicot als jocs
olímpics que s’han de fer aquest any a la capital xinesa.
Probablement sigui la millor carta que tinguem
els activistes. Així com els xinesos no volen fer enfadar els seus veïns
bimans, pels seus afers interiors, perquè els negocis són els negocis, de la
mateixa manera els nostres governs no gosen ni gosaran tocar el crostó al
gegant xinès, pels seus afers exteriors, perquè els negocis són els negocis.
Però una bona campanya popular, a nivell global, pot fer el seu
efecte. Els xinesos estan esperant la cita olímpica de Beijing 2008 per
demostrar al món sencer que el seu imperi ha tornat a despertar. El seu suport
als cafres que governen Birmània seria una taca massa gran per a la seva imatge.
Aquest comentari és una revisió.
El vaig escriure per primer cop el 3 d’octubre del 2007.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord amb tot el que dius; podríem afegir que els EE.UU. continúen tenint dret a fer negocis amb la Junta pel que fa el petroli – Chevron -. No parles de Tailàndia, que també és un ‘gran amic’ d’aquests cafres i el pitjor és que trafiquen amb la gent. Per la xarxa estic veient que molts països organitzen accions de protesta davant les ambaixades de Xina pel proper dia 8.8.08.