9 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris
El misteri del robatori del cos del monjo (i 3)
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Volen endur-se el cos sense vida del venerat i venerable U Vinaya, abat del monestir budista de Thamanya, estat Karen, Birmània.
Qui són aquests lladres? L’anàlisi dels principals sospitosos ens diu molt de la realitat d’aquest país.
Els fets
Segons el relat del guarda del mausoleu, la nit del 2 d’abril, negra nit, un grup d’homes armats, sense identificar, arriben amb els seus cotxes a la porta de l’edifici, el lliguen i li demanen la clau del sepulcre, fet a base de vidre antibales, on reposa el cos del Thamanya Sayadaw (l’abat de Thamanya).
Quan saben que d’aquesta clau només n’hi ha una còpia, i que la guarda un dels monjos ancians, el que fan és esberlar la porta, endur-se el cos i el rosari d’or pur de l’abat, l’encabeixen en una furgoneta Toyota i desapareixen en la foscúria de la nit.
Quatre dies després, monjos del monestir reben una trucada anònima segons la qual el cos ha estat incinerat, i les cendres han quedat dipositades a Kaw Ka Dah, un poble proper.
Moltes conjectures
Les autoritats de Pha-an, la capital de l’estat Karen, van prometre que investigarien el cas. Però tot el que en sabem són les conjectures que Amy Gold May fa en un article per a The Irrawaddy. Encara n’hi puc afegir una més, de conjectura, que em fan arribar els meus amics a Birmània, que ells han llegit en la premsa del règim.
Premsa del règim, per tant, poc creïble, però il·lustrativa també de l’estat de les coses. Segons la versió oficial, els autors de la desaparició del cos serien dissidents, exiliats a la veïna Thailàndia. I és que totes les coses dolentes que passen es poden atribuir o bé als partidaris de “la senyora”, o bé a les arrogants potències occidentals, o bé als independentistes que mantenen lluites armades contra el govern, com és el cas dels karen.
Compassió budista
A la llista dels sospitosos tembé hi ha monjos budistes. Uns, fervents devots del desaparegut (mai més ben dit) U Vinaya; d’altres, competidors.
Als partidaris no els feia gens de gràcia observar el lent però constant deteriorament de les restes del seu estimat Sayadaw. Tot i el sistema de refrigeració, el cos s’anava descomponent, i una flaire pútrida s’escapava del taüt de vidre. La incineració és el que mana la tradició budista. Alliberat del seu cos, U Vinaya seria ara lliure per tornar a reencarnar-se.
Busqueu els diners
Els monjos budistes, els monestirs budistes, viuen de les almoines dels feligresos. Dèiem en la segona entrega d’aquesta sèrie que U Vinaya dedicava els seus ingressos a millorar les condicions de vida dels habitants de la zona.
En un monestir veí, un altre monjo abat duu a terme recol·lectes de fons, com fa tanta i tanta gent arreu del país. Els seus seguidors, però, tornen a casa amb la patena neta mentre veuen passar els feligresos d’U Vinaya que va a fer donar les seves almoines a Thamanya.
Un altre cas de Yadaya?
Finalmemt, la llista es tanca amb els sospitosos habituals: els cafres militars.
El robatori de les despulles d’U Vinaya és vist per alguns com un ritual per a protegir-se de la mala sort, el que s’anomena Ya da ya, i qui l’hauria dut a terme, o qui l’hauria encarregat, seria algú molt preocupat per la possibilitat que el referendum que s’havia de fer el dissabte 10 de maig no donés els resultats esperats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!