La junta militar no només no deixa entrar a Birmània aquelles persones que volen ajudar els damnificats. Va més enllà. No deixa que cap estranger s’acosti a les zones afectades. No deixa que s’hi acostin tampoc els periodistes birmans. Fins i tot no deixa que els birmans facin recol·lectes de diners i ajudin.
Cruels? Insensibles? Bèsties? Se m’acaben els adjectius.
Segons informa The Irrawaddy, el govern militar birmà està posant pals a les rodes a la gent del propi país que intenta ajudar les víctimes del cicló Nargis.
Hi ha molta gent que intenta ajudar com pot. Bàsicament, portant menjar i aigua als supervivents de la zona del delta de l’Irrawaddy. Si els militars els troben, els aturen i els interroguen.
En alguns casos se’ls diu que l’ajut s’ha de canalitzar a través dels militars, o, en tot cas, els diners i els materials els ha de distribuir la gent de la USDA (Union Solidarity and Development Association), dels quals feia dies que n’hauria d’haver parlat en aquest bloc, que venen a ser el braç civil dels militars.
A la zona de Mandalay, als residents se’ls diu que no facin recol·lectes de diners.
En un suburbi de Rangoon, a un voluntari se li ha demanat si tenia el permís del govern per distribuir ajuda.
Això és el que diu The Irrawaddy, una font que acostuma a ser fidedigne.
Els meus contactes directes al país, però, m’expliquen que continuen organitzant-se per fer arribar l’ajut a zones on els militars no han fet res. Recullen diners, compren arròs, aigua embotellada, estris per cuinar, plàstics per protegir-se de la pluja, mosquiteres per evitar la tranfussió de malalties.
Ho compren i ho distribuixen directament. No es refien de ningú.
Als voltants dels pobles on van poden veure un munt de cadàvers surant per les aigües.
Onze dies després del cicló Nargis.