6 de maig de 2008
Sense categoria
0 comentaris
Sense aigua, sense llum
Ja és ben trist. Com acostuma a passar en cas de greus inundacions, el principal problema a hores d’ara pels habitants de Rangoon és no poder disposar d’aigua. Paradoxes de la vida.
De fet, d’aigua n’hi hauria, però com que no hi ha electricitat, no es pot bombar fins a les cases.
De forma habitual, el suministrament d’electricitat a Rangoon no és fiable. En un mateix barri hi ha dues zones diferenciades, i o bé té electricitat una zona o bé l’altra, però mai les dues alhora. S’ho van repartint. Les tongades són imprevisibles, mai pots saber del cert quan tindràs llum i quan no, però quan en tens saps que en tens entre 4 i 8 hores, marge suficient per a carregar bateries que et permeten veure la televisió i engegar 4 bombetes en les tongades fosques.
Aquesta és la situació normal a Rangoon i a altres ciutats importants del país. En les zonez rurals ni això.
AIxí les coses, qualsevol negoci que depengui d’un suministrament continuat d’electricitat, ha de disposar del seu propi generador per quan el necessiti. Així és com funcionen per exemple els hotels i els cibercafès. En un d’aquests cafè-internet fins i tot tenen tarifes diferenciades: el preu normal, 400 kyats per hora; amb generador, 600 kyats.
Aquest sistema tan precari ara és fins i tot pitjor. Simplement, ara no hi ha electricitat MAI, perquè el cicló Nargis es va carregar el sistema de distribució.
I si no hi ha llum, tampoc no hi ha aigua, perquè no funcionen les bombes.
En alguns carrers, avui hi havia qui, pel seu compte, oferia el servei de generador. Si pagues, tens aigua al pis. Si no, t’has d’espavilar amb apolles, garrafes i galledes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!