Tornem-hi

Potser no duu enlloc, això d’anar escrivint petits articles sobre què passa a Birmània. No sóc l’únic que ho intenta i acaba tenint la sensació d’estar nedant en aigües profundes, lluny de la superfície, i ens falta l’aire.

Els monjos budistes birmans sortien al carrer, el setembre passat. Molt de tinta i molts de blocs. Però la junta militar que malgoverna el país encara és allà, les Nacions Unides continuen els seus tímids esforços, el món gira el cap cap a d’altres conflictes. Els problemes dels birmans són problemes interns.

Per uns dies, les imatges de les manifestacions dels monjos, la repressió dels militars, la mort d’un periodista japonès, ens va impactar. Per uns dies el patiment del poble birmà, la seva pobresa, la seva manca de llibertat, era també el nostre patiment.

El meu bloc “Què passa a Birmània?” era una més de les respostes que aleshores es donaven.

Serveix de res? Val la pena, continuar?

Potser sí.

Ara, aviat, Birmània tornarà a ocupar un petit espai del telenotícies i les pàgines d’internacional dels diaris. El proper 10 de maig hi ha un referèndum: els militars volen fer aprovar el seu projecte de constitució.

Valgui la pena, o no, aprofitarem l’avinentesa i parlarem una mica d’aquest paradís oblidat.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *