Avui, divendres, 1 de juny
Lloc: Teatre Principal de Palma
Hora: les nou de la nit
LA FEINA DELS POETES TRANSFORMA EL MÓN
NOVÈ (I NOU, NOU DE L?ALEGRIA DE SER-HI UN ALTRE ANY I TROBAR EL NOU DE LA POESIA I LA NOU DE NOGUER QUE ENS ALIMENTA AMB ANTIOXIDANTS QUE PRODUEIXEN LLARGA VIDA SOBRE LA TERRA) FESTIVAL DE POESIA DE TOTES LES MEDITERRÀNIES DEL MÓN REUNIDES EN AQUESTA ILLA DE MALLORCA, FECUNDADORA DE ROBADORS DEL FOC, PER DIR QUATRE MOTS DE LA VERITAT.
La poesia catalana, pel sol fet de ser la bandera més alta de la nostra identitat col·lectiva, esdevé, tota ella (engatjada o no engatjada, religiosa o eròtica, mística o satírica) encara actual i encara una arma de combat. No és veritat que la nostra llengua i la nostra poesia siguin respectades mentre la primera no és mestressa a casa nostra en tots els àmbits i en totes les circumstàncies, mentre sabem que li son escatimats els espais i els atributs que li són propis i consubstancials. Mentre del bressol a la tomba, no impregni la vida de tots els ciutadans dels Països Catalans en tots els ordres. Una vegada més la nostra poesia és l?avantguarda de la nostra emancipació idividual i col·lectiva.
Josep Palau i Fabre
&&&
90 ANYS: UN MOLTS D?ANYS I BONS PER MESTRE PALAU I FABRE!
Que sia la veu de Josep Palau i Fabre, fèrtil, lluitadora, electritzant, calfredadora, immensa, armoniosa i profètica, per posar alguns qualificatius que són pancartes publicitàries vertaderes, sí, que sia la veu de mestre Josep Palau i Fabre, que acaba de fer noranta anys el 21 d?abril de 2007, la veu prodigiosa d?un dels més alts mestres de la poesia catalana, europea i mundial de tots els temps, la que obri d?ampit en ample les portes d?aquest novè, i nou, renovellat, Festival de Poesia de la Mediterrània. Amic i mestre que per motius de salut no ha pogut venir a donar-nos l?energia poètica del seu dir ens acompanyarà amb la presència viva i vivificadora de la seva lletra poètica: aquests Poemes de l?Alquimista que escrits, treballats i refosos al llarg de la seva vida constitueixen un himàlaia essencial dins la poesia catalana contemporània. Emperò mestre Palau és un escriptor tot terreny, que travessa tots els llenguatges, i ens ofereix uns assajos, Quaderns de l?Alquimista, en què llegeix, analitza i crea al voltant dels clàssics medievals fins als maleïts de la modernitat, una prosa fosforecent que ens il·lumina tota una tradició silenciada o malvista: ens descobreix un Ramon Llull inèdit, creador de móns verbals i alquimista en el sentit més estricte, ens mostra la musicalitat perfecta de la poesia d?Ausiàs March, ens fa entrar dins els secrets de l?obra fulgurant de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i ens fa veure la força tranformadora que hi ha en l?obra de maleïts com Rimbaud, Baudelaire o Artaud. El seu teatre, espasmòdic, diu la brutalitat de la guerra civil i la grisor mortal del franquisme amb l?amor com a gran energia creadora. Els seus contes i narracions tenen la senzillesa de l?oralitat i la fondària d?un creador de personatges que contempla l?univers amb una mirada alegre i, alhora, amb una esperança desesperançada. Les seves traduccions de Rimbaud, Balzac o Maria Alcoforado s?acosten a l?obra pròpia. Aixímateix l?adaptació al francès de Ramon Llull i Ausiàs March ha fet d?aquests clàssics una autors d?ara mateix. La seva íntima amistat amb Pablo Picasso i l?amor a la seva obra fa que els vint llibres que ha escrit sobre ell constituexin un dels estudis picassians bàsics i el converteixin en una de las máximes autoritats mundials sobre l?artista. Aquest mestre, Josep Palau i Fabre, que s?ha dedicat a fer irradiar les paraules del bell catalanesc, que no s?ha aturat de lluitar per una llengua i una cultura catalanes en perill (encara el record quan preparava un manifest de totes les Universitats del Món que reconeixien la unitat de la llengua catalana), que ha contemplat els abismes i les constel·lacions dels grans maleïts del segle XX perquè creu que la poesia és una força extraordinària de transformació de l?univers, que fou reconegut fa tres anys com a doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, aquest homenot català i universal que aquest anys fa noranta anys serà el far que orientarà el novè, i nou, Festival de Poesia de la Mediterrània. I tot el 9 Festival renovellat, aquests set poetes del País Català, aquest cinc poetes que ens diran els seus poemes en àrab, asturià, bereber i portuguès, tots plegats cantaran un PER MOLTS D?ANYS I BONS! a aquest mestre, Josep Palau i Fabre, tan jove com les seves paraules carregades de vida.
LA POESIA ÉS
La Poesia és la festa dels mots que té lloc cada vegada que llegim un poema. La Poesia és una arquitectura de paraules que segueix ressonant quan ja no la sents. La Poesia és un lector que llegeix uns versos. La Poesia és un feix de metàfores que en ajuden a veuren?s i a veure el món. La Poesia és simultàniament cantar i contar. La Poesia és convertir les paraules desgastades i malaltes de la tribu en matèria carnal viva i vivificadora. La Poesia és un catàleg inacabable de sensacions, de calfreds, de sentits i de perspectives. La Poesia és una altra vida. La Poesia una commoció del lector, una emoció en estat pur. La Poesia és encendre un foc que congela o fer caure una neu que crema. La Poesia és fer fruitar les llavors de la paraula. La Poesia és allò que fa que una determinada combinació de mots esdevingui un objecte verbal que ens ensenya coses sobre nosaltres mateixos que sense aquest no hauríem sabut mai. La Poesia és la veritat del llenguatge. La Poesia és revelació. La Poesia és carregar els mots d?altes tensions. La Poesia és gaudi. La Poesia és una feina com la de l?Amic i de l?Amat: pràctica d?amors e treballs e llanguiments e plaers e consolacions. La Poesia és una pedrera de somnis. La Poesia és el mirall del temps. La Poesia és elocució. La Poesia és una quasi miraculosa felicitat. La Poesia és una manera única de dir les coses. La Poesia és una bengala verbal de salvament. La Poesia és una afirmació de les llibertats humanes. La Poesia és el plaer del mot que cerca el plaer del lector. La Poesia és coneixement pur i saviesa concentrada. La Poesia és la paraula viva. La Poesia és cant, és cant, és cant.
I què pinta la Poesia en aquesta societat que va cap a la robotització del personal, cap a la castració, l?ablació i la destrucció del cervell humà? I quin paper fa la Poesia en temps d?imperialisme, de guerra, d?ignorància i de desamor? I per què serveix la Poesia entre uns humans que adoren el vadell d?or i estan travessats per correnties mortíferes de les quals les plagues del accidents de circulació o dels terrorismes podrien ser dos emblemes reals? Que pinta la poesia entre corrupcions de tota casta, en una illa en què s?encimenten les morals i els sentiments, entre destruccions a voler? La poesia és ressurrecció. La feina dels poetes transforma el Món.
Telloc, maig de 2007
Biel Mesquida
Director del Festival
COMIAT
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
?He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.
Josep Palau i Fabre
París, 6 de maig de 1946
PALAU DE LA MEMÒRIA: L?INSTITUT D?ESTUDIS CATALANS FA CENTS ANYS
Podem reunir tots els elements de la festa, podem emocionar-nos amb totes les alegries de la commemoració, podem llançar al vol les idees més altes i festeres de celebració per aquests cents anys d?aquesta corporació acadèmica dedicada a la recerca superior, especialment de tota la riquesa i complexitat de la cultura catalana. Fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba estava integrada des d?un bell començament per estudiosos de tots els sabers. Els primers foren vuit savis especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l?art i història jurídica. El 1911, aquest primer nucli es va veure ampliat per dos grans territoris: l?estudi, l?espansió i el desenvolupament de la llengua catalana i el conreu de les ciències naturals, exactes, fisico-químiques, filosòfiques, morals i polítiques. Així es formaren les diverses Seccions. Els fonaments estaven fets amb la visió moderna de la cultura global, l?arbre de la cultura amb totes les seves branques. Des d?un principi els treballs i les recerques de l?IEC aplegaren i mostraren l?estat dels coneixements de les diferents ciències. L?IEC creà també un pla per un conjunt de recerques en diversos sabers. Això permeté diverses missions d?exploració (jurídiques, filològiques, arqueològiques, bibliogràfiques, etc.), que després donaren a conèixer els resultats en obres que han esdevingut essencials per la cultura catalana. La Secció Filològica tenia com a tasca l?estudi científic de la llengua parlada en totes les regions del domini català i del de la llengua escrita en totes les èpoques de la seva història i, alhora, la depuració, fixació i expamdiment de la llengua i la seva ordenació. El 1913 l?IEC promulgà les Normes Ortogràfiques que acabà amb l?anarquia ortogràfica i unificà l?escriptura a tot el País Català. El 1914 es feu la primera sessió pública i es posà sota el nom de Biblioteca de Catalunya el fons bibliogràfic i documental que posseïa. L?IEC creà a partir d?aquest any una sèrie de filials (Societat Catalana de Biologia, S. c. de filosofia, S. c. de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, etc.) que possibilitaren la incorporació de savis de tots els camps del coneixement. Les interrupcions de l?IEC ha estat per motius polítics: les commocions de 1919-1920, la dictadura de Primo de Rivera i la guerra civil i la dictadura franquista. Gràcies al coratge dels investigadors i el mecenatge particular i d?institucions privades i internacionals, l?any 1942 va poder ser represa la seva activitat científica. L?IEC que s?havia hagut de refugiar en les llars del seus membres per prosseguir el seus treballs fou acollida el 1962 al palau Dalmases per l?Omnium Cultural, i, finalment, el XXX li foren retornats alguns dels seus bens immobles i actualement es troba en el seu antic edifici de la Casa de la Convalescència, al costat de la Biblioteca de Catalunya. Les publicacions de l?IEC, començades el 1907, són ja una nombrosa biblioteca de tots els territoris científics. Entre totes aquestes publicacions destaca el Diccionari de la Llengua Catalana que aquest any del centanari ha tret una nova edició amb nombros mots nous reconeguts per la nostra altas Acadèmia dels Sabers .
PER MOLTS D?ANYS INSTITUT D?ESTUDIS CATALANS!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!