Un text de Susanna Rafart
Poema?tics: matema?tiques i poesia, una aproximacio?
Presentem un cicle en que? poesia i matema?ti- ques es donen la ma?. L’alt voltatge creatiu que ocupa ambdues disciplines i la inspiracio? que l’una i l’altra s’han donat e?s el nostre punt de reflexio?. Des de les vint-i-nou osques del perone? de babui? amb 35.000 anys d’antiguitat, les matema?tiques han ordenat les nostres vides. Els poetes que hem convidat participen de l’intere?s per les matema?ti- ques d’una forma sovintejada, a vegades des d’un punt de vista cri?tic, en d’altres me?s ocasional o de circumsta?ncies, pero? sempre a to amb el seu temps i amb la voluntat d’explicar el seu mo?n.
[Dibuix de Norma Tolosa, amiga]
Matema?tiques i poesia porten a la reflexio? so- bre els li?mits del llenguatge i e?s en aquesta crui?- lla on es produeix el fe?rtil dia?leg. De la nocio? de l’infinit que tenien els poetes roma?ntics tals com Leopardi hem passat a la idea del text ina- cabable amb l’hipertext en els experiments de l’escriptura fractal. Continuar pensant que lite- ratura i matema?tiques porten camins diferents e?s, doncs, un error. L’Edat Mitjana se servi? de les matema?tiques per estructurar obres d’una gran perfeccio? combinato?ria a imitacio? dels cla?ssics: la summa d’aquests coneixements s’ha de buscar en la Commedia de Dante i la divisio? de la seva obra en trenta-tres cants. Durant el Renaixement i el Barroc, existi? una prese?ncia de les matema?-
tiques en la poesia lligada a la relacio? amb l’uni- vers. Durant el Romanticisme, l’evocacio? de les matema?tiques com a conceptualitzacio? suprema apareix esquitxant diverses obres: des d’un dels cants famosos de Lautre?amont a Cants de Maldoror fins a l’afirmacio? de Novalis «L’a?lgebra e?s la poesia». De llavors enca?, la poesia contempora?nia reflecteix la necessitat d’ordre que s’imposa en la geometria, i un poeta com Mallarme? busca definir la crui?lla de l’ordre i el caos a partir de la recerca de la poesia que va contra l’atzar. De fet, sera? especialment a partir de les avantguardes que el joc matema?tic es fara? present com a tema en els poemes. En general, l’entusiasme per la univocitat de les matema?tiques correspon sobretot a un tipus d’avantguarda, la del futurisme, associada a la te?c- nica i a la ma?quina. Tambe? els dadaistes inclouen en les seves proclames tants per cents. Xifres, atzars, daus associats a vegades al misteri. Aquesta constatacio? arriba fins a les poe?tiques presents en l’exemple de Wislawa Szymborska, que el 1976 publica el llibre El gran nombre, en el qual s’inclou el famo?s poema «El nombre pi». En aquest cas, la superioritat de les matema?tiques sobre les realitats de la vida e?s el nucli central de la reflexio?. Ara be?, l’exaltacio? del llenguatge incontestable pren un rumb diferent a cavall de les dues guerres mundials i de la nostra guerra civil. La percepcio? que els problemes no es resolen posa en quarentena la validesa de qualsevol llenguatge per codificat que aquest estigui. Aixi?, l’estadi?stica, els nombres, les operacions manifesten l’esca?s valor donat a la vida humana. Aquesta conjuncio? de poesia i matema?- tiques es percep en la poesia dels anys cinquanta i seixanta: A?ngel Gonza?lez, Miquel Marti? i Pol, Blas de Otero, Rafael Alberti, representats en l’esperit de Bertolt Brecht al poema «1940». La poesia, en aquests casos, ens porta a l’evide?ncia que dos i dos no so?n quatre. Perque? e?s indefinible la mesura de l’e?tica.
En els contactes me?s recents entre poesia i ma- tema?tiques cal destacar els experiments del grup
Oulipo, creat el 1960 per Raymond Queneau (1903-1976) i per Franc?ois Le Lionnais, un mate- ma?tic devot de la literatura. Aquest grup era un taller de literatura potencial encaminat a destruir la frontera entre teoria litera?ria i escriptura. Exercicis d’estil e?s la materialitzacio? d’aquest projecte expressat en un llibre que dilata una ane?cdota irrellevant en 99 variacions, tres de les quals so?n pro?piament matema?tiques.
Finalment, i per deixar-ho en algun punt, a Sis propostes per al proper mil·lenni, Italo Calvino dedica una confere?ncia a l’exactitud (1985). En la seva preocupacio? per la justesa del llenguatge es queixa de la poca cura dels parlants en emprar- lo. La poesia, cercant l’indeterminat, s’obliga a la meticulositat i precisio?, tal com exemplifiquen les seves citacions de Leopardi i de Robert Musil per acabar amb l’exponent de la justesa poe?tica que e?s Paul Vale?ry.
Geometria, aritme?tica, fractals o infinits recorren la poesia de la nostra tradicio?. Els poetes que ens acompanyen i els matema?tics que els precediran mostraran amb les seves obres i les seves teories les mai prou aprofundides connexions entre ambdo?s llenguatges.
Susanna Rafart
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!