3 de desembre de 2006
Sense categoria
1 comentari
UN MESTRE PREMIAT: GAMONEDA. PER MOLTS D’ANYS
Aquest horabaixa de diumenge amb fredor i tempesta rera els vidres, mentre orden la sedimentació de pensaments parisencs, els llibres i les revistes que m’enrevolten dins bosses de plàstic que xisclen llibreries (La Hune, Fnac-Les Halles, La joie de lire, etc.), les notes a plaguetineues, els records que em pengen pertot, mentre aterr, rellegesc Gamoneda per celebrar aquest premi
que aconseguirà un parell de lectors més per aquest cisellador de les paraules.
ESTA LUZ
LA MEMORIA es mortal. Algunas tardes Billie Holiday pone su rosa enferma en mis oídos.
Algunas tardes me sorprendo
lejos de mi, llorando.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Propongo mi cabeza por si huibiera
necesidad de soportar un rayo.
ANTONIO GAMONEDA
La fatiga em desfà la veu
i de la parla en torrent
no en puc aprofitar cap mot
que em desfili la cabòria