Plagueta de Bord

Preguntà l’Amic al seu Amat si havia quedat en ell alguna cosa per amar; i
l’Amat respongué que allò per què l’amor de l’Amic podia créixer, era per amar.

Ramon Llull

ELS DIES DE CADA DIA DE L’AMOR

Cantaré els dies de cada dia de
l’amor

Aquest costum d’espai fet de
distàncies

Et besaré amb els mots més
escatats

Amb l’erosió vivent que et dóna
vies

Cantaré les trobades fora
d’hores

En què oblidam les formes que
pertoquen

I repetim el bellnouer i desam
el ferest

Amb els cossos tan tocats encara

Tan ardents entre el fum blavís

D’una vida sencera nit a nit
fent-se

Cantaré el dies de cada dia de
l’amor

Els mapes i els replecs d’un
terrer carnal

Tapat de pols de les hores
ignorades

Extensió esbucada que bastim
seguit seguit

Cantaré els dies de cada dia de
l’amor

La calidesa de mans i caires i
arestes còmplices

Que es mostren abismes confegits
i partions

Del territori inacabable del
desfer referint

Cantaré els dies de cada dia de
l’amor

Els sabers que no es diuen i són
record continu

L’odissea de passes plegades en
totes direccions

Aquesta claredat simple dels
mestres clàssics

Quan escriuen Això és el meu cos

Cantaré els dies de cada dia de
l’amor

Lletres musiqueres d’uns amants
antics

Desamors i sofrences ànsies i
llanguiments

Ombres inventades d’un diari art
de viure

Cantaré el nostre lloc on no hi
ha res

Ni és enlloc

Ni té fi

Cantaré aquesta vànova
voleiadissa de veus

Com un mar de jugueres

[Foto de Michael Kenna] 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!