aquella foto que vaig fer a la maison jean villar de del carrer del restaurant marroquí just devora la plaça de l’horloge, aquelles fotos que vaig veure de gerard philippe a l’hotel de l’europe, aquella entrada gegantina amb una porta de fusta, un gran mur amb cascades d’heura i un gran parc amb cedres del líban i plàtans d’un casalot al centre de la ciutat que em va recordar Il giardinno dei Finzi-Contini, semblava de ferrara i era avinyó, aquella placeta devora l’església de Sant Pere, la caiguda de la nit, on menjàrem crêpes i parlàrem de la vida i de la mort, aquelles fotos que vaig fer a unes pedres mareses rosegades pel temps, aquelles tomàtigues barcelonenques que no puc penjar i que somnii, aquells totxos barcelons convertits en màscares, aquella col·lecció de màscares que fan un zoològic humà, aquella foto que vaig fer a la falsa murada que es veia des de la meva cambra amb un xiprer de veres, aquelles converses a l’americain, bar à bière, devora el musée lapidaire i a l’avinguda de la república d’on excavaré un conte, aquella forma del cor d’anar aviat per l’estètica, aquella forma del cor d’anar aviat per l’ètica, aquella revista sobre el dubte, ell en el record, ell enfora i el telèfon mòvil, i les hores que passaven tan de pressa i tantes de coses belles entre amics i coneguts i allò i allò altre (continuarà)
[Imatge de Sebastià Perelló]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!