1 de març de 2007
Sense categoria
3 comentaris

SUSLLÀ, CONTRAOMBRA


LES MALALTIES DEL MAR

J’ai toujours été
dans les choses
tellement
toujours
que je confonds
parfois
les jours
sans portant
les transformer
en une durée unique

A. A.

Tota la nostra relació, Aràlia, està basada en un moviment gravitatori.

Moltes de coses ens acosten brutalement, Aràlia, emperò n’hi ha una que és superior a totes: tenim el mateix silenci. Ets l’única persona del món davant la qual el meu propi silenci no m’ha fet nosa.

Em sent diabòlic i innocent, fràgil, nerviós, poderosíssim, tremolador i decadent, serè i al·lucinat. M’ho digueres, Aràlia, davall la glorieta del jardí dels pebreboners: Tens uns ulls al·lucinats. I no et vaig creure.

Record els antics ritus de sang, Aràlia, que féiem dins la cova de les Ratapinyades amb una gilet. Quan les dues vermellors es mesclaven estava a punt d’acubar-me i tu reies com una desesperada.

Fragmentació de les sensacions, Aràlia, el llenguatge dels nervis em sacseja com un llamp.

Bastesc contel·lacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!