SET DEL SET DE DOS MIL SET (una altra jornada històrica al Consell de Mallorca)
He anat a l’acte de votació i presa de possessió de Francina Armengol com a Presidenta del Consell de Mallorca.
Dins el palau neogòtic hem pogut sentir un dicurs d’una valenta dona. Francina Armengol amb un llenguatge clar i potent defensava el mediambient geogràfic i el mediambient cultural amb la voluntat d’un creixement social i sostenible. Defensava les persones, el país i la terracelmar.
El final ha estat apoteòsic amb la citació dels dos darrers versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel del poema extraordinari «A Mallorca durtant la guerrra civil». Aquest:
A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Ahir Frances Antich va acabar el seu discurs amb Maria del Mar Bonet, avui, Francina Armengol, ha finit els seus mots amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Bon senyal quan els polítics diuen i estimen la poesia!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!