ENTREACTES
Ella em va dir: necessit un amor abissal, com els peixos fosforescents.
J. M.
Sortires depressa de la Casa de Cultura, Rosa Salí, i plovia fort. Obrires aquell paraigua groc, que havies agafat al darrer moment abans de partir perquè es plegava i et cabia dins la bossa, i sortires a l?escapada. No et temeres que dues passes darrera tu hi havia un home vestit amb uns vaquers desgastats, un suèter gris i una jaqueta de pell negra que et fitava amb uns ulls foscos i interrogants. Quan eres a la plaça de sant Francesc mirares el rellotge: les nou i vint. Sort que li havies dit a l?equatoriana que guardava ta mare malalta d?Alzheimer que arribaries tard.
Segur que quan entrassis al pis de Son Alegre ja li hauria donat el sopar, les pastilles i l?hauria colgada. En ser a la plaça de santa Eulària no notares que ningú et seguís. Però aquell home de la jaqueta negra et venia darrera darrera i observava el teus passos nerviosos dins unes esportives, els moviments de la teva cabellera negra, llarga i rinxolada i la suavitat del teu aire. La conferència t?havia entusiasmat. Llàstima que només fóssiu quatre rates. Aquella professora jove de la universitat de Girona, Laura Ten, era una bona conductora dels sentiments a través d?una veu vellutada, fonda i acaronadora.
De petita sempre t?havien agradat les veus. L?onclo Jeroni, botiguer del barri de santa Catalina, tenia una veu melosa i recitava poesies de Costa i Llobera, de Maria Antònia Salvà i d?una al·lota seva, Emília Ferrer, que morí tísica als vint anys. Tu, Rosa, hi anaves molts de cops el dissabte dematí amb l?excusa d?ajudar-lo i el feies recitar sobretot Les llàgrimes de l?amor, que va ser el darrer poema que va escriure Emília, on rememorava tot el seu festeig.
Laura ho havia dit ben clar: «Si estimam la lectura convé llegir en veu alta. Fent molt bé les comes, els punts, les pauses. El text agafa vida pròpia i descobrim molts de sentits amagats, moltes d?entonacions secretes que en la lectura en veu baixa havíem perdut.»
T?agradava el passeig de Sagrera perquè adoraves les palmeres. Recordaves un llibre de Faulkner que t?havia fet plorar: Les palmeres salvatges. Ara s?havia aturat de ploure i quan miraves cap amunt veies aquelles hèlices de les palmes que et semblava que pegaven voltes i voltes i s?enlairaven cap al cel. I no et temies que l?home de la jaqueta negra t?anava darrera darrera com l?àngel de la Llotja: un àngel protector.
No hi ha taula rodona, conferència, encontre, debat, cicle de cine, concert o exposició que es faci a Palma que tu, Rosa, no controlis. Avui has escoltat Narcís Costa que parlava sobre L?esplendor de la ruïna. Entre la poca gent de la sala has vist un home d?una quarantena d?anys amb una cara molt ratada i una jaqueta negra, que et sona d?altres conferències, i que t?ha mirat intensament quan t?has girat per comprovar si hi havia molt de públic. La tercera vegada que t?has girat ell no et treia la vista de damunt i has tingut un calfred. T?has regirat.
Des que Felip Munar et deixà, ja fa vuit anys, no has volgut saber res dels homes. Ta mare, entremig dels seus deliris, et diu: «Filleta, has quedat per vestir sants.» I tu no goses ni riure la desgràcia. Quan surts fa calor humida. Quasi no has escoltat la veu dura d?aquell professor de grec. Només recordes topònims: Delfos, Corint, Súnion, Cartago, Pireu, Corfú, la remor dels temps que s?ho menja tot i aquells ulls foscos que t?han vist per dedins.
Has pujat per Jaume III cap al passeig Mallorca. Has notat que ell et seguia. T?has aturat a un aparador i l?has vist, just darrera, reflectit al vidre. Has accelerat el pas. La tebior de l?aire et relaxava i saber que el duies a l?esquena et feia accelerar el cor. Ha passat un taxi i has estat a punt d?agafar-lo, cop en sec has decidit que no. Esperaries que aquell desconegut que havies vist en diverses conferències s?acostàs, et digués alguna cosa, t?acompanyàs fins a ca teva i potser això podria ser l?inici d?una història de bon de veres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Avui és dissabte, son les 12 i… …estem indignats”
>
> DIGUEM PROU A LA CORRUPCIÓ!!
> CONCENTRACIÓ-CACEROLADA
> DISSABTE, 23 DE DESEMBRE
> DAVANT DEL CONSOLAT DE LA MAR, 12H.
>
>
> Ja n’hi ha prou!! Un grup de persones vinculades a diferents col.lectius
> entenem que el poble de Mallorca ha d’expresar el seu rebuig per de la
> corrupció que s’estén per tota l’illa i pel trist espectacle d’uns
> governants que es neguen a assumir les seves responsabilitats. Ens
> sentim avergonyits i escandalitzats davant l’obscena exhibició de
> falsetats i manca d’escrúpols.
> Ens prenen per beneits. Perquè sabem que el problema de la corrupció
> urbanística és també el de la manca d’habitatge i de recursos per a les
> vertaderes mancances socials. Perquè no hi ha poble que es mereixi un
> càstig com aquest.
> Vos convidem a una concentració-cacerolada pacífica i oberta a tothom.
> No és moment d’estar callat. Expresem el nostre rebuig. Fes-te una
> pancarta personal amb una cartolina i acudeix a la convocatòria amb
> objectes per fer renou.
>
> PASSA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES.
> Salut!