ESCOLTAR, LLEGIR, ENTENDRE I RECORDAR
Sebastià Ferrer, t?afaites amb la precisió extremada dels maniàtics. Això ho penses davant aquell mirall tot envoltat de bombetes potents (una idea de la teva dona, Clara Alcover, que en lloc d?immobiliària hauria de ser actriu, segons predica tot el sant dia), que posen al descobert aquestes vermellors de la capa rosa als pòmuls i unes ruetes diminutes al costat dels ulls d?un blau quasi transparent. Mentre la triple gilette va escanejant la barba contemples amb parsimònia els quaranta-set anys de batalles que aquella pell ha sofert, les metamorfosis d?aquesta cara que com cada matí et sorprèn com si fos nova de trinca, desconeguda. T?has deixat una patilla més llarga que l?altra, és igual, marca de la casa. Ara s?usen molt llargues i primes. Els teus alumnes de l?Institut són un catàleg de formes i decoracions patilleres que contemples com un detall dels temps. T?has netejat el sabó amb aigua gelada i contemples la feta amb satisfacció.
La soprano Agnès Mellon acaba la cantata Tristes apprêts, pâles flambeaux del bon Jean-Philippe Rameau, de Càstor i Pòl·lux, una òpera seva, que escoltes d?una forma obsessiva des de fa tres dies. Tres dies.
Ho recordes com si ho haguessis gravat damunt la pedra: «Jas, és una música que t?he baixat perquè t?entretenguis mentre som a Barcelona.» Aquestes paraules exactes et va dir l?home de la teva única filla Rosa, Marc Llambies, quan sortíeu d?un llit de flames de l?apartament de l?Arenal, que feia un mes que havies llogat per veure-us. No ho podies consentir. No era possible que arribàs la primera separació d?ençà d?aquell capvespre epifànic del principi de la tardor quan, en una excursió de muntanya on havíeu vist la meravella d?un caminal de plàtans daurats de la possessió de Son Teix, us perdéreu del grup, i entremig d?aquella garriga prima juntàreu per primera vegada tot allò que us atreia a l?un de l?altre des de feia estona: ulls, boques, pits, mans, vergues, cuixes, desitjos.
Avui era el segon dia de suplici i en aquelles ulleres liloses que et suraven davall les ninetes s?imprimia l?enyor. Aquest matí Clara, quan t?ha despert perquè ella partia molt d?hora, t?ha dit que si seguies així canviaria de llit. T?havies passat tota la nit pegant voltes com un condemnat. I allò no era aguantador.
Mentre et posaves after-shave de vetiver, una olor que entusiasmava Marc, has recordat unes espires dels malsomnis que t?havien posseït. Et tocava explicar les Horacianes de Costa i Llobera i havies triat el poema Adolescència per llegir i comentar. Sempre aplicaves la teva cartilla segura amb els estudiants: «Si voleu saber cal escoltar, llegir, entendre i recordar!».
Els explicaries la llegenda d?Hèrcules i d?Hylas. Tota la segona part d?Adolescència, molt moralitzadora, fa servir l?idil·li de l?heroi Hèrcules i el jove dríop amagant la història amorosa que hi entre ambdós. Els diries, Sebastià, que a un idil·li de Teòcrit quan Hèrcules crida Hylas, aquest, a prop seu, baixa molt la veu perquè sembli que és enfora: hi ha un engany hylià. En el poema costailloberià això, aquest joc d?amor, no existeix. Els llegiries: «Hèrcules màxim, recorrent la costa, / Hylas! cent voltes va cridar, cercant-lo? / Hylas! les penyes a la veu de l?hèroe / fort ressonaren. / Entre nenúfars a la fi aquell jove / com entre somnis, sentí el crit de l?hèroe; / més al respondre, ja una veu sortia / flèbil i vana?»
I tu, mentrestant, juga qui juga, amb una relació tan enfollida amb el teu gendre que ni tans sols la pots pensar, et vesteixes a poc a poc amb tot el cos adolorit d?absència mentre esquitxes la roba de llàgrimes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!