REGINA O LA DERROTA DE L?ESTIL
Facta! Sí, ficta, facta!
Nietzsche, Aurora, IV, 307
Quina diferència hi ha entre aquest ardor solitari que em puja de la boca sense dents fins als ulls com una calrada volcànica i les estrebades d?en Xavier o les delícies de na Magda! Quina diferència entre aquests tremolors violents mesclats amb uns xiscles espessos que em fan sacsejar el cos sencer com si la cambra d?aquesta residència d?investigadors del carrer Hospital de Barcelona es trobàs sota els efectes d?un terratrèmol assassí que ho esbucàs tot! Quina diferència entre la soledat de dos cossos que s?esquarteren a besades i empentes i tocs i aquesta solitud de mi mateixa quan m?acaron i em puny i em faig malbé i bémal per poder saber que estic viva, que hi ha algunes cèl·lules que responen als efectes de la respiració.
Regina, dins aquest llit de plaça i mitja, amb els sostenidors quasi trets que deixen veure un mugró enravenat, fosc, i el perrús negríssim a l?aire, fent els darrers esperonejos d?aquest exercici que has practicat des que entrares en l?habitació: donar-te gust al cos amb els fantasmes sexuals d?aquell home amb qui has viscut deu anys i has fet dues filles, i els fantasmes brutals d?aquesta dona amb qui duus mig any de follia amorosa tan intensa que no t?ha quedat altre remei que agafar l?avió a l?escapada i fugir de Mallorca abans que ella t?escorxàs de viu en viu. Regina, tremoles, és un tremolor petit i fondo que t?estameneja tota la còrpora i et fa sentir cosa. Amb molta de lentitud t?incorpores i quedes seguda damunt el llit.
Seria un lloc comú que et mirassis d?enfora, des de defora, Regina Amat, i recordassis aquell pintor nord-americà que ens agrada a totes dues; no et vull així, tan culturalera com et poses sempre dins el quadre que creus que es correspon amb un llibre, una pel·lícula o un teatre dels altres. Jo, Magda, et vull com et vaig conèixer, tan eixelebrada com quan ballaves i cantaves a dues passes del roquissar amb un salt damunt la mar de més de trenta metres, tan dominadora com quan em feies fer tot allò que tu desitjaves amb la ferotgia d?una moixa salvatge que ha descobert l?objecte del seu canibalisme. Va ser el teu home, en Xavier, qui ens va presentar a la festa dels cinquanta anys de Bel Llodrà, aquella amiga vostra amb la qual jo havia estat feliç quan florien les buganvíl·lees i no pensàvem en la separació. Regina, et vull com dins el volcà de la separació quan no t?aturaves de plorar per qualsevol cosa i em deies que t?havia obert les portes d?una nova era. Regina, et vull xecspiriana deixant les teves dues filles per venir dins el meus braços.
Encara la sents, la sents per la pell, per les radiacions de l?aire, per la veu, per la ferida, Magda enyorada amb el raor de la traïció dins les mans. Regina, has agafat un camel i l?has encès amb molta de parsimònia. Fa un temps d?estiu aquesta tardor maligna, penses mentre pegues una xuclada llarga com si allò fos un xirri. Et poses a riure mentre t?aixeques i vas cap a la finestra.
Si no fossis tan cultureta potser només veuries com s?encenen milers de llums dins el capaltard sangonós de Barcelona, et temeries de totes formes que tens just davant uns edificis gòtics que podrien ser una capella, una biblioteca o les seus d?unes altíssimes institucions de cultura, i més enllà sobre un conjunt de teulades i terrats antenats adoraries un campanar hexagonal, unes punxes d?una façana gotiquenca també i unes torres bessones llunyanes. Però et ve al cap que a una bessona, l?hotel Arts, s?hi hostatjà Lou Reed que quan li demanaren que havia pres dels maxibars va dir ALL!, i que domines la casa dels llibres de la Biblioteca de Catalunya i que al carrer hi ha moros i pakistanesos i senegalesos i sudaques i russos, etc. Regina, Magda no t?ha traït. Ets tu que no saps què vols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé què vull; per ventura assegurar que res per voler no em saciarà la set de desfici. Tenc un arenal a la boca i la llengua massa avesada al gust de sauló per desitjar el tast auroral de la saladina.