ITINERARI D?UNA FERIDA
Plaindre provient partie du vouloir
Et le souffrir de la raison procede.
Aussi ce mien continuel douloir
Tous les ennuyz de toutes mortz excède.
La maquineta d?afaitar duia una pila dins el mànec que feia tremolar les tres fulles d?acer esmoladíssimes que recorrien la teva barba negra i tancada, Francesc Rovira, per entremig de la sabonera color de cel. Cada matí quan amb els mateixos moviments et treies aquell herbei negre pensaves en els esdeveniments del dia anterior. Per què havies dormit tan malament aquella nit? Per què et despertares un parell de cops amb el cap ple de somnis confusos en què els penyasegats de la Vil·la Amàlia es convertien en pistes de marbre lluminós des d?on t?enlairaves cap a l?horitzó de flames? Devia ser la posta de sol dins el mar que s?havia gravat a les retines com una inscripció en la pedra?
Pau Femenies, un poderós notari d?Estellencs, havia reunit en aquella mansió bastida com un niu d?àguila sobre el roquissar tot un grup d?amistats per celebrar un sant de pinyol vermell. Clara Socias, la teva dona, professora de secundària, que precisament avui començava les vacances d?estiu i podia dormir fins a la mala hora, estava esplendorosa amb la seva cabellera llarguíssima d?or cendrós que li tapava l?esquena nua dins aquell vestit camiser de seda carabassa.
En una passejada que féreu per devora la piscina que queia directament dins el mar l?hauries despullada a mossegades suaus, l?hauries tirat dins l?aigua amb el teu cos aferrat al seu i hauríeu jugat a descobrir-vos els plecs de les pells fins a l?esgotament, si no fos que els vostres amics Aina Febrer i Felip Roig aparegueren cop en sec amb una botella de mumm i quatre copes per celebrar els cinc anys dels vostres recíprocs casaments. Beguéreu molt. Tu estaves tranquil perquè anàveu amb el golf d?Aina i ella era una conductora excel·lent que podia passar qualsevol control d?alcoholèmia, sobretot ara amb el carnet de conduir per punts. He d?anar viu amb el cotxe, et digueres mentre t?entimaves una flitada d?after shave mentolat. Calia que accelerassis perquè sinó arribaries tard a l?oficina d?assegurances.
Et vestires, Francesc, amb quatre estirades. Clara dormia tranquil·la amb aquell ronquet de felicitat matinera que sempre li havies envejat. Quan anaves a sortir et trobares de morros amb Aina.
Et duia la bossa de Clara que, despistada, l?havia deixat dins el cotxe. Comentàreu l?estat comatós en què havíeu arribat i com a bona metgessa et recomanà una truita d?alka-seltzers. Per què baixares la bossa de Clara? Per què xafardejares aquella munió de coses que hi havia dedins: una cartera, un estoig de maquillatge, una agenda i aquella plagueta de cobertes negres que despertà la teva curiositat?
Cada vegada que entres a la classe m?embolica una ona de foc. I si passes pel meu costat l?aire del teu cos em produeix una taquicàrdia com la d?una mitsubishi. Tots els mots que et voldria dir es converteixen en pulsacions desenfrenades. Allò era un dietari d?un enamorat. Mentre devoraves aquells fragments d?una passió forta et posaves malalt de gelosia. Tresor meu, perla meva, copinya estimada, reina meva: tu ets el millor de mi, ma conductora, el meu àngel, com t?estim! Què passarà quan em tendràs entre els teus braços, quan enfonsaré els meus ulls negres en els teus ulls de mel i serem lliures en el millor dels mons possibles? Una explosió, amor, una explosió espontània. Tota vida és absent dels llocs on tu ets absent. I etc., etc.
Francesc, amb un pantaix fort enmig del pit, et llegires aquelles planes que no duien signatura i decidires que quan anassis a dinar li tornaries a Clara la bossa sense fer-li?n ni el més mínim comentari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!