LA REALITAT NO ES FORMA MÉS QUE EN EL RECORD
La reconnaissance, c’est encore la connaissance par les autres.
No, no passis pena. No vaig entrar a l’aparcament de davall l’Institut Ramon Llull i vaig trobar un tipo que em va dir si volia boixar amb ell i ho férem amb quatre grapades en un racó. No, tot fou molt més complicat i intens. Sempre m’ha fet por devallar a un aparcament tancat a la mala hora de la nit. Emperò vaig agafar amb una mà el tiquet i amb l’altre l’esprai acubador que he fet servir amb èxit un parell de vegades. Sí, som poruga i no em fa cap vergonya confessar-ho. Amb tants de mangantes com hi ha amollats per aquest puta món. Cal anar preparada si no vols ser carn de violació. I jo estic en contra de tota violació no consentida. M’entens, plagueta estimada? No sé perquè estava molt tranquil·la. La visita als bessons de n’Antònia Maria, veure aquell home seu tan betzol i l’afer al water amb aquell vintcentimetrer metrosexual m’havien posat bé les neurones del cap. I ja ho saps: quan el cap funciona la resta va llatina. Obr la porta de l’aparcament, davall quatre escalons, sent un renou, em regir, escolt, res, afic el tiquet a la màquina, trec la visa, col·loc el tiquet dins la regata del pit, el bolso al coll i entr. La claror dels neons m’enlluerna. Sempre m’embull i no sé on deix l’auto. Aquesta vegada sé que està en un cornaló del fons a l’esquerra. Quan camín cap allà veig un cotxe que em fa senyes amb el llum. Em fix amb el conductor. És un home. Em somriu. M’atreu aquella mirada somrient. Em faig la interessant. No el mir. Ell segueix el seu joc de llums. Entr dins el meu renault. Ell arrenca, em passa per davant i em fa un senyal amb la mà indicant-me que vagi darrera d’ell. Com deu tenir el cos? Serà baixet i grasset? No m’agradarà? M’arrisc i vaig darrera. Sortim en direcció cap a Son Tril·lo. Agafam la via de cintura. M’entusiasma aquesta sensació de seguir un desconegut cap a un destí inconegut. Ens dirigim cap a Son Rapinya. En una rotonda ell agafa un trencat que passa vora dos gratacels. Després em trob en un camí de carro que baixa precipitadament cap a una torrentera. L’através. Després hi ha una pujada. Entram dins la garriga. Quan duim més d’un quilòmetre el seu ford s’atura. Estic desficiosa. Pens que podria ser un assassí, un boig. Tenc un moviment de pànic i unes ganes de fugir. Emperò quan surt del cotxe, veig que té unes cames llargues dins uns vaquers, una cintura estreta i unes espatlles amples. S’ha amollat una coa i la cabellera li arriba fins damunt les espatlles. S’acosta vertiginosamenmt i els nostres llavis es troben com si es coneguessin de tota la vida. Una llengua ferotge em cerca tots els regruixos del paladar. Li mossec els morros gruixats mentre els mir als ulls gràcies a la claror de la lluna que travessa les branques dels pins. Ens despullam de mala manera. Ell em menja els mugrons a poc a poc amb una estrema delicadesa. Jo li agaf el marbre gruixat i ben enravenat i li pec bones estamenajades. Després em pos els dos ous dins la mà: peluts. Li faig fregues entre els ous i el forat del cul. Gemega fluixet. Ell s’acota i em menja la pantafena a bocinades. Xiscl! Xiscl d’un gust violent i tendre. Ell aixeca el cap i xiuxiueja. Després tornar a l’atac. Passa un temps infinit. Li tenc tota la verga dins la boca. M’ofeg quan intent la penetració total fins a la gargamella. Tossesc. Hi torn. Torn tossir. Em rebentaran els costats dels morros perquè aquell rave augmenta de volum de cada vegada més. M’eixarranc i li dic: "Vine, afica-la’m tota, tall d’ous" Ell obedient s’enfonsa dins la meva boca sense dents. Torn xisclar com una moixa, com una lleona, com una tigressa. Els moviments de l’amor em duen a la pèrdua, a l’acubor, als territoris dels plaers que no s’acaben mai. No sé quin temps ens tocàrem, ens besàrem, ens mossegàrem, ens sentírem, ens férem mal i ens donarem gustot, salives, verrims. Quan conduïa cap a cap meva amb els cabells escambuixats i el cos tot ple de marques vaig pensar que aquell desconegut m’havia despertat zones dormides del meu cos. M’havia engaudiriat. Ufffff! Sense dutxar-me ni res em vaig despullar i els somnis em dugueren a països tan seductors com íntims amb aquell perfum entabanador dels licors carnals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Més enllà del carisma del sexe precipitat, l’Altre (i, sobretot, l’altra) ens espera per al derniere voyage, le plus definitive. Però la consumació perdurable de la paraula, a través dels fets que romanen, esdevé línia asimptòtica del desig que s’enjogassa amb el destí esperat"
Franz Gatamauler, analista de polvos residuals, Centre per a la Memòria del Plaer,
Dresden-Erevan-Son Asgard-Faro