Plagueta de Bord

AQUELLS ANGELETS

Sàskia i Iris tenien disset i setze anys. Sàskia era filla de Jaquelín (de petita Jaumeta, nom que l’actual dependenta de la boutique Regal’s trobava ofensiu i que es va baratar quan va fer la primera comunió) i de Santi (de petit Sacorrat, malnom biniamaresc de la família de l’actual comptable de l’hotel Morocco) i vivia al costat de la plaça de les Columnes. Iris era filla de Tina (de petita Tineta, diminutiu que la infermera puericultora de la clínica Mardamunt odiava i que sempre, quan estava a punt d’escorre’s, li deia el seu home a cau d’orella i la deixava desemocionada i ho havia de fingir tot. I mira que ella li havia dit de vegades que no ho fes, emperò no hi havia manera.) i de Macià (de petit Manxaroi, malnom de la branca materna manacorina que era dominant i que sempre havia rebutjat el venedor de la Immobiliària Das & Frankun) i vivia al carrer del Sindicat. És un dia feiner de 2006. Sàskia i Iris són amigues corals i tenen un llenguatge SMS xifrat que anomenen So d’Stars o SDS. Són devers les sis del vespre. Iris, estirada al llit de la seva habitació entapissada de fotos amb el Get together de Madonna, que posa i torna posar prement la circumferència de l’iPod amb un moviment convuls, és la pura imatge de l’avorriment. De tant en tant mira el mòbil que no es batega damunt el cobertor de flors vermelles gegantines. Pensa: «Felú és un colló, un cregut i un rata. Rasta rata.» Iris riu. El siemens s’il·lumina i fa tres pitades curtes i punyents. Iris l’agafa com si fos un salvavides. SDS[Fes ta Fes ta ki TiF Now^^^()-]. Iris es posa a teclejar com una orada: SDS[Down down down in your heart Find find find the secret ()/]. Sàskia no pot consentir que Iris li digui que no en té ganes, de marxa. Pura enveja perquè a ella els seus pares li han promès que enguany es podrà operar els pits. Li va costar un feiner convèncer-los del desequilibri psicològic que patiria si no ho feia. I a la poma d’Iris no li permeten ni un piercing. Sàskia tecleja en el seu nokia: [Turn turn turn your head around Baby we can do it we can do it all right Be with Me 8 CI ()-]. A les vuit es troben, Sàskia i Iris, davant la porta d’El Corte Inglés d’Avingudes. Tolo, 18 anys kingkonians, tot vestit de pell negre amb una cua i turbant vermell, cavalca una yamaha (robada). Felú, 16 anys amb un monyo rasta i una juba verda amb tres calaveres negres, cavalca una honda (robada). Sàskia renya Iris: «Estàs amuermada com un pop. Anirem a The Animals. Hi ha material bo. Volarem!» Sàskia duu un t-shirt molt aferrat al cos que diu I’m a Star i un forro polar d’un groc fosfi. «En Felú quan va begut només m’empitona. És un porc.» «Però em digueres que la te llepava molt bé. Ha! Ha! Ha!» Tolo i Felú arriben vint minuts tard. Sàskia protesta. Ells es defensen: beguda i material superguai. Tot passa com en una fotonovel·la urgent amb vinyetes multicolors de bombetes de Nadal. Parteixen cap al Varadero. Allà, damunt les roques, s’enverguen una mitsubshi perhom amb whisky. Quatre illes humanes i entotsolades que es besen, es palpen i es magregen. Iris crida: Tenc fred. Anem cap a The Animals. Sàskia en aquell moment li desembotonava la bragueta a Tolo. Discuteixen. Sàskia i Iris arribaran a ca seva –sanes, estàlvies i completament volades– molt, molt tard.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!