el poemes arriben a l’atzar. avui he trobat aquesta antologia de l’amic Manuel Forcano i la vull compartir amb els lectors.

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
h1
{mso-style-link:”Título 1 Car”;
mso-style-next:Normal;
margin-top:0cm;
margin-right:-29.1pt;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:center;
mso-pagination:none;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
mso-layout-grid-align:none;
punctuation-wrap:simple;
text-autospace:none;
font-size:18.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-font-kerning:0pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-style:italic;}
h2
{mso-style-link:”Título 2 Car”;
mso-style-next:Normal;
margin-top:0cm;
margin-right:-27.8pt;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:center;
mso-pagination:none;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:2;
mso-layout-grid-align:none;
punctuation-wrap:simple;
text-autospace:none;
font-size:18.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-style:italic;}
h3
{mso-style-link:”Título 3 Car”;
mso-style-next:Normal;
margin-top:0cm;
margin-right:-29.1pt;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:center;
mso-pagination:none;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-layout-grid-align:none;
punctuation-wrap:simple;
text-autospace:none;
font-size:18.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
h4
{mso-style-link:”Título 4 Car”;
mso-style-next:Normal;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:center;
mso-pagination:none;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:4;
tab-stops:36.0pt 72.0pt 108.0pt 144.0pt 180.0pt 216.0pt 252.0pt 288.0pt 324.0pt 360.0pt 396.0pt 432.0pt;
mso-layout-grid-align:none;
punctuation-wrap:simple;
text-autospace:none;
font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-style:italic;}
h5
{mso-style-link:”Título 5 Car”;
mso-style-next:Normal;
margin-top:0cm;
margin-right:-44.8pt;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:center;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:5;
mso-layout-grid-align:none;
punctuation-wrap:simple;
text-autospace:none;
font-size:18.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-style:italic;}
span.Ttulo1Car
{mso-style-name:”Título 1 Car”;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Título 1″;
mso-ansi-font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:18.0pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;
font-style:italic;}
span.Ttulo2Car
{mso-style-name:”Título 2 Car”;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Título 2″;
mso-ansi-font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:18.0pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;
font-style:italic;}
span.Ttulo3Car
{mso-style-name:”Título 3 Car”;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Título 3″;
mso-ansi-font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:18.0pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
span.Ttulo4Car
{mso-style-name:”Título 4 Car”;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Título 4″;
mso-ansi-font-size:18.0pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;
font-style:italic;}
span.Ttulo5Car
{mso-style-name:”Título 5 Car”;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Título 5″;
mso-ansi-font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:18.0pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;
font-style:italic;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

De nit

 

Quan totes les
formes d’amor

et semblin vanes.

Quan els records i
la por. Quan el cos

tremoli, fràgil,

sorprès de la dolor
que el té.

Quan aquesta foscor t’embeni fort els ulls,

aleshores,

vés i arriba’t a les
palpentes a la cuina

i a poc a poc

il·lumina-la amb la
llum de la nevera:

 

mira, de sobte ets
enmig d’un camp de flors

dibuixades pertot a les rajoles.

 

 

Set

 

Ara. És ara en la
quietud d’aquest migdia

que m’és permès de
refer en somnis un record:

era un dia de canícula,
tu treies aigua d’aquell pou

i, fent un bol del
clot de les teves mans,

vas oferir-me’n.

 

A cada glop

t’anava besant els
palmells.

 

 

 [Imatge Sebastià Perelló]

De Corint, Ed. Proa, Barcelona 2000

La casa de Píndar / Metro / Llegint Ovidi a la
platja / Gol / Les roses d’Isfahan

 

 

La casa de Píndar

 

Podem en la memòria,

com el darrer cop d’una destral al tronc d’un
arbre,

convertir tots els records en un temps

que ja no reconeixerem mai més

com a nostre.

 

Però cal salvar-ne sempre alguna cosa:

la llum d’un vespre, el gest d’una carícia,

la calor brillant després d’un bes

als
llavis.

              Com
Alexandre amb Tebes:

va enderrocar pedra a pedra la ciutat hostil,

però hi deixà en peu

la casa de Píndar.

 

 

 

Metro

 

Agatàrquides de Cnidos va descriure les
platges d’Eritrea,

la color maragda del mar Índic, i Arià de
Nicomèdia

els
ports blaus i blancs del Pont Euxí. Plini,

les fonts del desert i els més bells
palmerars de Síria i Palestina,

i des de la barana més alta del vaixell,
Marcià d’Heraclea

deia adéu a les illes d’un Egeu banyat de llum.

 

Què fas tu, però, viatjant per sota terra

assegut en seients de plàstic negre a la llum
de fluorescents?

De res no et serveix la velocitat

ni estalviar temps. Estació rera estació,

aquí no arribes mai de debò

allà
on voldries.

 

 

Llegint Ovidi a la platja

 

Nedaves.

Tot i la sal,

el mar obria els ulls per a mirar-te.

 

Vas emergir regalimant

i si Dafne es féu llorer, Narcís una flor,

i Níobe un roc,

         jo
també volia

mudar i ser de la teva tovallola

el
tacte i els colors.

 

 

 

Gol

 

Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat
de Quenlinfú:

travessava una avinguda de salzes tots en
flor

i l’escortaven tres mil soldats d’armadures
refulgents

a
cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbals

davant
els estendarts maragdes i violats

de totes les províncies de l’imperi.

A les portes del palau de teules blaves

l’esperava tota la cort de mandarins

sota un pal·li de sedes flonges groc i rosa

i també el formós Li Po, el guia

que, després d’una nit de
meravelles,

l’havia d’acompanyar a les
illes nacrades d’Angaman

en unes naus de veles color
d’or i de foc

que salparien a punt d’alba

just quan el mar s’encenia
brillant i delicat

com les restes d’un bes al
límit irisat d’un llavi.

 

I aixeques el cap del llibre

i et veus sol, assegut al
pati del celobert

sota la roba estesa dels
veïns.

I per una de les finestres
se sent una ràdio:

“Gooooooool!”

 

 

 

Les roses d’Isfahan

 

Les roses d’Isfahan,
o de l’Eufrates

els lliris salvatges
que creixien a les ribes.

Els jardins d’olor a Mossul, i a Damasc

l’esclat dels gessamins. Les flors de mirra del Sudan,

i a Khartum els dos grans afluents del Nil

arribant-se l’un a
l’altre

com set i aigua, vaixell i port,

desig i cos.

 

No et conformis amb
els geranis d’un test a la finestra.

 

 

 

De Com un persa, Ed. Tàndem, València 2001

Poètica / Ombra mai fù / Ítaca

 

 

Poètica

 

Heròdot conta que els perses van saquejar
Atenes

i van robar les estàtues de tan belles com
eren.

Les custodiaren en vergers frondosos als
palaus de Sussa

i a Persèpolis, en castells al peu dels
Zagres,

en mansions sumptuoses a la riba dels grans
rius.

 

Talment com ells, camines per la ciutat

àvid de trobar la bellesa a què et deus

i fer-la teva: et meravella un rostre, el gest

d’unes mans, la forma entreoberta

d’uns llavis, el llambreig

d’uns ulls, l’amor possible, el goig

resposta del desig. I els atresores,

somniats, viscuts, a la memòria.

 

Sovint t’hi submergeixes com fan els buscadors
de perles

al fons il·luminat de l’Índic, i emergeixes

a les mans plaers o restes de naufragi.

Perquè hi ha records de triomf que veneres

com els antics
feien als temples

amb les figures dels déus, i els reses.

 

A voltes, però, el passat és una pica plena
fins a dalt de plats,

de gots a mig beure i ganivets en punta.

I l’oblit és capriciós: conserva noses i pors,

corca i esborra aquells moments de joia.

I te’n manquen i vols restituir-los

i surts de casa com un antic
guerrer prest al saqueig.

Com un persa.

 

 

 

Ombra mai fù

 

Ombra mai fù, di vegetabile
cara

ed amabile soave più.

 

(Mai l’ombra d’un arbre no fou
tan preciosa, amable i suau.)

 

      Serse, de G.F. Haendel

 

Recordar exacte un rosa besat de llavis

és provar d’encendre un foc

amb llumins que ja han cremat.

Però queden a la memòria

el mar resplandent des del camí,

i l’ombra d’aquell arbre ufanós

on amb tot el cos a la veu vas dir-me

vine.

Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a
terra

l’una damunt de l’altra.

 

 

 

Ítaca

 

M’estava com Ulisses contemplant la mar
deserta.

Trist. Però van tocar-me per l’espatlla, i
vaig girar-me.

Amb un braç em rodejà tot sencer

i m’engolí en un bes. Quan ets arrel

desitges terra.

 

 

—————————————————————————————————–

Curriculum Vitae

Manuel
Forcano

 

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és Doctor en Filologia
Semítica (estudis a la Universitat de Barcelona, així com a Israel: al Kibbuts
Ha’Oguen, a la Universitat de Haifa i a la Universitat Hebrea de Jerusalem).
Treballa com a professor d’Hebreu i d’Història dels Jueus a Catalunya a la
Universitat de Barcelona des de 1996, i ensenya Història del Pròxim Orient
Antic a la Fundació Arqueològica Clos (Museu Egipci de Barcelona). També ha
treballat com a professor d’Hebreu a l’Associació de Relacions Culturals
Catalunya-Israel (1992-1999) i a la Universitat de Girona (1995), i durant
1995-1996 fou el traductor oficial del Consolat d’Israel a Barcelona. Forma
part de l’equip del Programa Manumed de la Unió Europea per a la
catalogació de les biblioteques de manuscrits dels països de la riba sud del
Mediterrani i del Pròxim Orient, en el marc de les missions del qual resideix
actualment al Caire (Egipte) ampliant els seus estudis d’arabística.

 

Es dedica també a la traducció de lírics hebreus al català com Pinkhas
Sadé (El déu abandona David, en
premsa), Roni Someck, i Iehuda Amikhai, de qui ha publicat poemes esparsos a la
revista de poesia Reduccions 1998,
així com dues antologies (Queda’t amb mi,
Barcelona 1995, i Clavats a la carn del
món, Barcelona 2001). Ha traduït de l’anglès les proses d’E.M. Forster de Pharos and Pharillon: An evocation of
Alexandria (Barcelona 2001), i de la seva pròpia producció poètica
destaquen D’un record a l’altre
(Premi Amadeu Oller 1992), Les mans
descalces (Premi J.Mª López Picó 1992), De
nit (Premi Viola d’Or i d’Argent dels Jocs Florals de Barcelona de 1995,
publicat a Palma el 1999), Corint (Premi Jocs Florals de Barcelona,
2000), i Com un persa (València 2001).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!