AINA, A L?HIVERNACLE
Aina Alós, baixes les escales de la Plaça Major cap a la Rambla aviadet. No vols arribar tard. Necessites veure i viure aquells moments. Si algú et mira trobarà estrany que una dona gran faci aquestes fues.
I precisament avui que anaves justa de temps la teva germana Antònia Maria tenia una xerrera espantosa. Tu li havies dut el dinar com cada dia devers les dues i busques ?un brou d?aquell pollastre camper que et regalà la cosina Maciana de Costitx quan hi anares diumenge passat perquè t?acompanyàs al cementiri per posar un ram d?estranys blancs a la tomba dels pares, una pitrera torrada amb unes patates bullides i un gelat d?ametlla de Can Miquelet amb uns panellets fets teus?, li havies escalfat, li havies dut al llit on li agradava tant menjar des que era petitona i que ara, als vuitanta-nou anys, sense estar baldada, ja era un vici, i l?havies contemplada tot escoltant els comentaris televisius sobre la Pantoja, la filla lladrona del Paco Marsó, el novii de la Gina Lollobrigida, etc. Emperò li seguies el fil i la deixaves parlar fins que, davant el teu silenci fort, ella et preguntava: «I no trobes, Aineta, que és una porcada que una dona tan vella es casi amb un al·lot tan jove?» T?havies hagut de mossegar la llengua per mor d?aquell diminutiu que no suportaves i per no dir-li que era un aviciada egoista que només pensava en ella i en les seves botxades. «Tenc una mica de pressa perquè ha de venir el llanterner», li has amollat, seca, has recollit els plats i l?has deixada amb la tevé encesa i menjant panallets que no li convenien gens perquè té sucre i un sobrepès espantós.
Mentre trepitjaves les fulles grogues dels plàtans de la Rambla has pensat en Ell i Ella. No podies fer tard, sobretot avui que era divendres. Has mirat el rellotge i has fet un alè. Anaves bé de temps. Vivies just devora el ficus gegantí de la Misericòrdia en un piset diminut que t?havies comprat amb quaranta anys de fer de dependenta. La sala-menjador tenia un hivernacle, que pegava a un passatge amb escales i replans, i dominava els jardins de tres palmeres de Can Birtallonga.
Avui farà una setmana que els veieres. Ell era alt i sempre anava de negre. Ella duia els cabells amollats i unes teles amb moltes de flors estampades. Aquell primer horabaixa tu miraves uns niguls molt blancs rera la buganvíl·lea vermella quan el descobrires que baixava amb parsimònia. Ella pujava accelerada. Quan coincidiren, ell la mirà molt intensament i ella baixà els ulls i pujà encara més aviat. Ell es va girar i va veure com ella voltava pel carrer de la Concepció sense mirar enrera.
Sempre t?havia agradat descobrir la diversitat del món des del teu observatori, aquell hivernacle, aquella tribuna, sobre el carrer estret. I saberes per una rara intuició que havies estat testimoni del bessó d?una història. L?endemà com una caçadora aplicada esperares a l?aguait. Estaves nerviosa i comptaves els minuts, els segons.
Amb una puntualitat exquisida, ell baixava les escales i ella les pujava amb aquella mateixa pressa nerviosa que la dominava. Quan coincidiren just davall ca teva pogueres veure que ella havia alçat el cap. Emperò en un no res es va perdre cap a l?Era de l?Hospital malgrat que ell, aturat, li seguia l?ascensió.
T?hauria agradat poder contar a Antònia Maria aquella història. Però segur que t?hauria dit que eres una beneita que havia quedat per vestir sants i només cobrava vida dins les novel·les rosa. El dia que feia cinc ella s?havia girat just abans de perdre?s i en aquell moment, Aina, havies sentit un calfred per tot el cos. Avui t?has instal·lat a l?hivernacle i has fet com si llegissis La plaça del diamant. Ell ha comparegut a l?hora. Fa un dia gelat, rúfol. Has mirat cap al costat d?ella i no l?has vista. Ell fumava. T?has posat nerviosa quan has comprovat que ella no venia. Ell ha baixat i ha tornat a pujar un parell de vegades.
La claror ha caigut de cop i ella no hi era. Sense saber com, te n?has temut: duies el vestit ple de llàgrimes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!