Fa
devers dos anys i mig que escric una novel·la amb el mètode rodoredià
(tan lloat per Molas): sense tocar ploma. Jo que he passat més de mitja
vida aferrada a bocinets de paper (de vegades ben pollosos) i que m’he
desperta abruptament d’un somni i m’he aixecada i he escrit damunt un
tiquet de Mercadona, puc dir que és un mètode violent i brutal on la
sensació d’anar rost avall en caiguda lliure il·lumina la més
aconseguida de les acrobàcies de Newton: aquell bonifaci amb perruca
postissa que espera que l’aglà caigui d’assegut a la gatzoneta davall
una pomera. Per banda amunt de l’arc imaginari que manté en equilibri
allò que no es vol sotmetre als dictats d’una o una altra retòrica hi
gravita una suada lenta. En passaran uns altres saltimbanquis, i
Einstein i Plank hi faran vibrar, com una flama, els seus foulards
de seda més de dues vegades
Na Rodo no era l’única. En Miquel Bauçà i n’Andreu Vidal
tampoc no agafaven mai ploma ni que els matassin, els feia basarda.
Tenien bona memòria, això sí. I ‘escrivien’ (anem a un dir) poesia, i la
poesia té un ritme autònom que et configura, filigranes a banda.
Sé com acabarà el meu llibre, però moltes coses d’enmig encara no estan
controlades. En acabar, l’enregistraré amb una gravadora comprada allà
mateix on l’agent 007 compra el seu material, tot i que desgraciadament
només dispòs de dues cintes de 8 hrs cada una. N’hauria de menester dues
dotzenes com a mínim, i ara no sé on podria adquirir-ne. Fet això, ja
podré escriure el llibre.
Ara, però, quan s’acabi la Baba
(a vegades em sembla imminent: res de dos mesos) havia pensat de tornar a
penjar les tres novel·les, començant per Una altra vida. Ara la gent ja
sap que és una novel·la i que l’ha de desar en carpetes, i així no es
perden capítols solts. Al marge que hi haurà una nova revisió del text.
Fins ara, cada any he revisat aquests llibres acabats. A banda d’això,
hi haurà unes altres entrades al bloc, ara no estic per practicar
reformes i pens continuar més o menys igual, de moment. El qui no vulgui
llegir la novel·la que no ho faça, vull dir.
M’agradaria
molt que em diguessiu què trobau, aquesta vegada.
GRÀCIES, ESTIMADA XESCA! MENTRE VISQUI ET LLEGIRÉ I ET PENSARÉ!
biel
Cordar el fil
tornar al fil del cor
dar el cor
encara que tant mateix
del cor nèixen tots els mals
ressentiments
fins i tot els crims passionals.
Gràcies, Biel.
Ella, malgrat tot, et va estimar sempre. Sovint parlàvem de tu. Plegats, comentàvem els teus llibres…
Una abraçada,
Marc