PASSEIG DESPRÉS DEL CAP DE FIBLÓ PER FORAVILA
l’obsessió de la catàstrofe domèstica
ametllerars abatuts, vells ametllerars, cal dir-ho
un fasser escapollat
esbucament dels petits plers
el cel és una cúpula blava i transparent
abans d’ahir era una infinitat de buldòzers grocs a més de cent per hora catastrofant tot quan tocaven
un pi arrabassat, branques de garrover, un camp d’albaricoquers fet malbé, tres ailants tomats, un ullastre gegantí caigut, un pebreboner tallat, uns cactus gegantí abatut, etc.
i el cop blau de Son Espases, visquen els innocents d’esperit!
cop en sec, miracle, sense témer-me’n, el cant dels sebel·lins,
com si hagués tocat mare,
retorna una mica de coratge,
després del cap de fibló cal fer fugir la por, el desfici, la cavalcada de tremolors
camí cap a la joia
alerta
(Foto: Dreams gardens de Zazai)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què bell seria enrodillar les fotografies de tots
els sonespasers perquè fessin de paravent a les llànties que els innocents d’esperit
hauríem de ser capaços de plantar en els terrenys de la ignomínia i la vergonya!
I la nit de dia 11 la lluna serà nova…