Fa dies que el caminal és verd. Quan dic verd em referesc al sòl que hi ha als costats de l’avinguda que duu a la casa. Els ailants ja comencen a perdre les fulles. Però aquesta verdor tan poc nostra, tan irlandesa, o britànica, o suïssa em sorprèn i m’entusiasma. L’han pintada les darreres pluges
Probitat no era exactament honestedat, ni rectitud d’obra, sinó alguna cosa més indefinible, volàtil, subtil, vaporosa, malencònica, trasbalsadora, delicada, profunda, musical. [Imatge de Sebastià Perelló] Dins aquell bus tan còmode que em duia de Portocristo a Manacor no podia deixar de pensar que aquells tres dies que havia passat fent enquestes eren una essència d’eternitat.
Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre Reproduïm el text que s’ha llegit en les concentracions davant els ajuntaments Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article Converteix a PDF «Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest país
La literatura cerca el confort. L’escriptor, al contrari, cerca la felicitat, la qual cosa és qualsevol cosa excepte confortable. [Imatge de Mateu Coll] Aquest començament de tardor és particularment fred. Mirava, des de la finestra de la sala de bany, l’acumulació de niguls d’un blanc cendrós, i molt espessos, que em recordaven els darrers moments
http://filescat.uab.cat/filcat/wp-content/uploads/2014/09/elsmarges_editorial103_2014.pdf Editorial, Una literatura en crisi, un país sense cultura? Una literatura en crisi, un país sense cultura? Tota estructura econòmico-social crea unes necessitats culturals pròpies que, d’una manera espontània, desenrotllen unes formes que tendeixen a satisfer- les amb més o menys contundència. […] La Revolució industrial, per exemple, amplià notòriament la base de productors
Em trob com dins un quadre de Hopper. Per exemple “Casa devora les vies del tren”. És un bon lloc per sentir aquesta saudade que m’amara totes les cèl·lules del cos. Rere la porta de la terrassa hi ha la fosca negra i el silenci del jardí. Acab d’arribar del passeig. Breu com un no
Les mares donen els mots amb la que s’anomena “la llengua materna”; però esdevenir escriptor, fer un llibre, fer una obra, és justament separar-se d’aquesta forma de pertinència: és forjar una llengua que no sigui la llengua materna. D’una certa manera l’escriptor escriu sempre en una llengua estrangera diferent a la llengua a la qual
Encara vol i sobrevol el món des de l’onze de setembre a Barcelona. La ve em va semblar una forma de manifestació estètica i d’una ètica joiosa. Ja sé d’on em ve això de la felicitat tranquil·la!!! Segurament, inconscientment, em vaig deixar dur pel magnífic títol de l’amic Andreu Barnils, La revolució tranquil·la, que em
Encara duc el cos i l’esperit plens d’aquesta felicitat tranquil·la que vaig viure dotze hores seguides a Barcelona: a l’aeroport quan arribàrem amb quatre amics amb camisetes vermelles i el tram 29 de la via on ens havíem apuntat des de Mallorca.Una felicitat tranquil·la que vaig viure dins l’aerobus cap a la Plaça de Catalunya.
Ho he sabut avui, dia 10 de setembre, i va morir ahir dia 9 de setembre als 96 anys. 96 anys! L’estimava! Estimava els seus versos i la seva persona que m’havia contat moltes de coses de la seva vida, de l’exili, de la guerra, del retorn, d’ara mateix. Cada vegada que la trobava era
No hi ha res tan valuós que aquest quasi res del temps de la nostra vida, aquest matí infinitesimal, aquesta punta fina imperceptible en el firmament de l’eternitat, aquest matí de primavera que no existirà més que un cop, i pus mai més. Penombra. El meu cos estava dins la penombra matinal. Era un d’aquells
Aquí teniu el cartell de la feta on col·labora l’excel·lent amic i músic Dani Espasa. [No es pot veure. Té 5 megues i això no ho admet aquest format. Duc una hora punyint infructuosament. He après que no puc penjar més de 5 megues d’imatge. Salut!]
Demà, dia 31 d’agost de 2014, na Maria del Mar Bonet i aquest plagueter cantarem i recitarem vida i poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’Església Parroquial de Banyalbufar a les vuit del vespre. L’entrada és gratuïta. Hi estau convidats!!!
Escriuré sobre ell. Però ara nom és dic la tristesa de la mort d’un home que m’ha obert l’esperit amb els seu catàleg prodigiós, i amb el qual vaig tenir complicitats literàries els anys de la nostra joventut.