PARL CAR SOM
Je parle car je suis. Quand ma gorge sera pleine de terre, je cesserai de parler. Alors, le silence sera. Une eternité de silence m’attend. Mais avant que ce silence éternel m’arrive je veux me servir de ma voix. De ma parole.
Antonio Tabucchi
Després de dir i cantar Ovidi i Guillem al Teatre de Capdepera he trobat aquest text de Tabucchi que m’ha donat una marxa de no dir. Com a persona, com escriptor, com humà parl i escric. Com a persona, com escriptor i com humà don la meva veu i la meva escriptura ?abans que el cucs facin un sopar fred amb el meu cos o les flames el converteixin en cendres? a poetes i artistes que estim perquè a través de la meva veu, del meu cos i de la meva energia puguin arribar on ells volien, a la gent, al món.
I això és un prodigi.
I com que hi estic tan aficat ara mateix quasi no ho puc enunciar ni escriure.
Don les gràcies a les persones, moltes persones, ?especialment l’Associació de teatres i auditoris públics de les Illes Balears i l’Associació de cantants i intèrprets professionals en llengua catalana? que han fet possible amb molts d’esforços que Maria del Mar i aquest plagueter recreem la feina, la lluita i la memòria de l’Ovidi i el Guillem.
Amb aquests recitals confegim una de le moltes fractures que per mor dels nombrosos enemics de la llengua i la cultura catalanes hi ha ara i aquí.
Cal no oblidar que volen fer-nos pols, volen que desapareguem com a llengua, com a cultura i com a poble.
CAL NO OBLIDAR-HO NI UN INSTANT!
CAL LLUITAR SEMPRE SEGUIT CONTRA L’EXTINCIÓ!
AMADORES TOTES: AVUI, A LES VUIT I MITJA, AL TEATRE D’ARTÀ, LA BONET I EL MESQUIDA DIRAN I CANTARAN AMB TOTS ELS COSSOS DE L’ESPERIT OVIDI MONTLLOR I GUILLEM D’EFAK!!!
VOS ESPERAM!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He vist la veu en vers, montllorament enversada, amorosint la taca fosca del front de n’Efak. Tots dos, clars i llampants com un renec o un bes a la llengua, cantaven i deien de negre –i no de dol- la negritud dels ritmes que més trempen, que més ensenyen. Deien i cantaven les mans que escriuen i magregen empenombradorament arravatades. Redeien els efectes devastadors de la dignitat emmorcada i malmesa; de la tendresa sollada i escapçada; de la mort enamorada dels trets de gràcia. Tots dos, oficials dels jocs de paraules en excedència, recomptaven i recantaven la terra, l’amor i la sang; la sang enterra i morta-en-sal per qui, més que mal, vol que no vulguem; que ens volatinitzem.
parla de tu no del teu personatge