8 de juliol de 2007
Sense categoria
1 comentari

No m’he posat els guants blaus per escriure

Metzina de la bona era el teu sexe, Aràlia.
Les deixes d’aquells cops de mar fins, Aràlia.
Badada l’estatura dels teus alens cansats, Aràlia.
El cardassar dels somnis que no duen enlloc, Aràlia.
Les ombres d’una mirada que recorda els plers, Aràlia.
Catifa de l’engany més net, més pur, més sobrer, Aràlia.
Les balmes del teu cos, amagatall de ma vida, Aràlia.
Paraules retorçades envolten fredes cavitats, Aràlia.
Bardisses t’envolten com un somni nuat, Aràlia.
Descloc cada carícia sense tu sencera, Aràlia.
Escreixença de mi que no té atur, Aràlia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!