Vellesa de les roses.
Blanques amb el vers dedins.
Quasi color de sang seca, capolls.
La tarda s’adorm entre l’ordre del pati protector.
La rose du soir avança.
Allò que sé de l’infern trepitjat massa cops.
Sorprès de febleses.
Àvid d’afectes.
Sol quasi negre al centre de l’espelma.
La boirina tremola entre els arbres desfullats.
La cambra de l’espai.
Desert plein de visions, amic Hölderlin.
Profetiz sense dir res: escolt les veus.
Escriure, és un poc el contrari de pensar, amic Borges.
I escriure a l’inrevès?
La suor de la terra,
L’exsudació del mar.
Faig dits i urpes: faig temps.
Vaig cap al sensible fent fues.
I cap al particular.
No m’arriba res, diu Hölderlin a ca Zimmer.
Veure amb pler: un ofici.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!