TRES GAVINES SOBREVOLEN SON ASGARD
SENSSUAL ÉS AQUELLA COSA QUE SENT O ÉS SENTIDA PER LOS SENYS CORPORALS, ÇO ÉS A SABER: VEENT, HOYNT. ODORANT, ETC. AIXÍ COM SÓN CEL, HOME, LEÓ, PEDRES E METALLS, ETC.
R. LL.
«Això, Maria Carla, vaig dir indicant els vols llunyans d’aquells tres ocells que una mirada ignorant hauria pogut identificar com àguiles, és senyal de mala mar. Quan les gavines s’acostavenen a Son Asgard anàvem amb Aràlia a jugar amb ones i crits damunt els penya-segats Sobirans, a dues passes del caló dels Anegats. És un panorama ple de riscs, i vaig subratllar la paraula riscs perquè sabia allò que em diria a continuació.» «Hi vull anar totd’una. Vols que afegesqui com una Louise Brooks impostada que per a mi on hi ha risc hi habita la bellesa? Ho has dit ben aposta perquè picàs. Ja saps que som un peix que va cap a tots els esquers que l’atreuen.» Feia un dia d’hivern. Ens havíem aixecat molt tard. Davall aquella claror grisa i alta, tan mitteleuropea, Maria Carla em recordava la Jean Seberg de Godard, emperò molt cansada. I la seva extrema joventut xocava amb aquest excés de fatiga. La mirava, la comprenia, l’entenia bé: aquella darrera temporada d’Escenes d’Alta Costura l’havia fet anar a tota i, mentrestant, ella feia fues dins els territoris minats del sexe i els sentiments. L’estrany és que no hagués caigut malalta. Unes febres sobtades de Maria Carla al final d’aquella escapada a Londres amb Aràlia i Daphne, les obligà a allargar dues nits de Ritz i ella va haver de suspendre un assaig a Chelles de Seine-et-Marne amb John Galliano. Reinava dins un temps efímer que es desprenia d’ella com un perfum i ho impregnava tot. D’ençà que havia arribat els dies s’havien fet més lents i les nits més llargues. La seva presència ens donava les atmosferes d’una convalescència, o d’aquell temps que precedeix l’amor i és molt més enyorat que l’amor. M’hauria agradat fer enganxar Romer a la galera de la senyora àvia Simona que conservavem intacte, emperò els missatges estaven molt ocupats i jo no era gens destre en aquestes feines. Per això vaig treure del garatge el petit mercedes vermell i el vaig deixar preparat just davant la clastra per a l’excursió (la disgressió?).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’ha lligat un tècton. El criteri d’elecció de parella aquesta vegada ha estat la temperatura. El tècton va esclatar com una buranya un dia que ella amb un pinzell ajudava en Harold a localitzar un enterrament fenici en una cova amb l’accès dificilíssim des del mar i impossible des de la costa. Els equips de la seva universitat ho havien intentat tres vegades sense sort. Va veure sorgir el casc del tècton com si la terra hagués arrencat el bull, però ella s’hi va posar de peu fiter damunt perquè en Harold no ho conegués i li va dir que se n’havien tornar tot d’una perquè la marea pujava. El va deixar a la dutxa i va volar amb aquella llanxa pneumàtica com de contrabandista que té, amb un motor de 50 H.P. El tècton ja estava desllorigat. Es varen fer amics tot d’una, però no vull donar més detalls, només t’avisava.
I aprofiten les estacions per reproduïrse.
La característica de l’espai xarxa, el moviment, la divergència continuada, la diferenciació, fa que la textualitat electrònica sigui inestable i fluctuant, subjecta a les dinàmiques dels sistemes físics oberts. En aquest sentit els nous sistemes telemàtics plantegen el problema dels arxius digitalitzats, una espècie de retorn al problema de la literatura oral i de contar les històries.
Tiziana Terranova
quin és el problema?
em diu Bruno embolicat amb la tovallola
continuo observant el mar: no ho sé
crec que: crec…
t’admiro, li dic.
Et tires al mar sense pensar
si l’aigua està glaçada ni si
i tampoc sense voler expressament
simple com una mossegada de fruita
i t’endinses allà on jo penso o vull o busco
expressar l’impossible
…….no es tracta d’això, oi?
Em poso dempeus. A partir d’ara faré i no només sinó que a més
en Bruno m’observa: no ho sé
però no t’hi escarrassis i banya’t,
que les paraules se les emporta el vent.
i s’eixuga uns cabells adults, no gaire curts