Recoman la visita de Flux
L’article del professor Castells a La Vanguardia d’avui que reprodueix l’amic Jaume Subirana és un bon desllorigador de l’actualitat, sobre la negociació amb Eta, sobre l’atemptat, sobre tot l’entorn històric i polític.
És aclaridor.
Sense negociació no hi haurà mai pau. Tots hem de lluitar per la negociació: única evidència cap a la pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què només serveix i ha servit als interesos espanyols per què és carreguen de farses raons contra les altres nacionalitats i l’escusa perfecta per congelar o desviar l’antenció del seu desenvolupament des de la transició.
Els espanyols de negociar, ni ganes. De manar i aconseguir el poder pot ser més. Doncs amb Aznar hi havia molt més atemptats i no només no passava res, si no què Espanya anava -bien-.
Encara en pensava què Ibarretxe havia oferit a la societat basca el dret de decidir si ETA abandona la violència.
Què vòl negociar ETA, el govern a Madrid amb un atemptat en plenes negociacions?
La què? La Vanguardia, jo pensava què era la retaguardia de nacional espanyola a Catalunya?
Aquets sempre donaran més fums, què llums.
"En (Biel) Mesquida és un mestre de la llengua, tal vegada els qui el tenen més prop, no acaben de dar-li la importància que per a mi té i tendrà: un dels millors escriptors de la història de la literatura catalana". (Climent Picornell al seu blog)
Si negociar ve de negoci, mal ho té la pau si els mercaders d’aquesta transacció són polítics exaltats, d’una banda, i cartutxers martirials d’altra.