L’OLOR DE LA MEMÒRIA
L’escriptor torinès Primo Levi en el seu recull de contes Històries naturals té un relat, «Els mnemagogs», en el qual un vell metge a punt de jubilar-se mostra al seu successor uns flascons en els quals hi ha condensades algunes olors que tenen significació essencial en la seva vida: «Aquesta és l’olor del meu pare que era diabètic, aquesta de roques a l’estiu, aquesta és l’olor d’una dona que vaig estimar, etc.»
Una bella metàfora per dir-nos que cada olor, cada perfum té la seva sintaxis, la seva gramàtica, el seu propi llenguatge que mou els mecanimes del record olfactiu per fer-nos reviure persones, escenes, indrets i històries amb tota la intensitat i la vivor de la memòria espurnejant.
Escolt les olors.
Fumde vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!