TAULA PLENA DE LLIBRES.
La fantasia i la ciència ficció escanejades amb cura en la història de les lletres catalanes per Víctor Martínez-Gil donen una antologia extraordinària plena de sorpreses, troballes, fulgors i descobriments: Els altres móns de la literatura catalana (Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg). I la feina de recuperació dels autors catalans exilitats feta pel crític Julià Guillamon, malgrat que no hi sigui ?tot? l?exili, constitueix un esdeveniment importantíssim que ens permet llegir obres exhaurides, perdudes i oblidades de mestres autèntics: un tom monumental i necessari: Narrativa catalana de l?exili (Cercle de Lectors / Galàxia de Gutenberg). Un escriptor que s?amaga i decideix canviar d?identitat és el catalitzador que fa servir un autor desbordat per l?èxit: per aquí avança Doctor Pasavento (Anagrama), la feina impetuosa d?Enrique Vila-Matas que vaig llegir entre etzagueiades i cavalcades per aquella escriptura de muntanya russa, de vertígens, de lentituds, de brises i d?un amor a l?ofici cantat amb tota la tendresa dels vers solitaris que saben que el text és alimara i calidesa, una raó de viure. Conec alguns dels autors més traduïts de la literatura romanesa: l?aimat Ionesco, el savi Eliade, el cru Cioran, emperò no havia llegit mai res d?aquest autor de Burdujeni (Buconiva), Norman Manea que als cinc anys és deportat amb la seva família a un camp de concentració, que va ser opositor del nazisme i del comunisme i que a l?autobiografia El regreso del húligan (Tusquets) ens ofereix una immersió en el seu passat tan històrica com íntima, tan dura com entendridora. Un llibre de reencontres amb llocs, fets, memòria pura i roent. Un dietari que m?ha impressionat: A contratemps (Perifèric Edicions) de Feliu Formosa: un poeta que es diu amb la mirada lúcida que capta els tremolors de l?esperit, que ens conta les dificultats de l?ofici de viure, que ens entreté amb ritmes de creacions i traduccions. Malgrat que in person he discutit molt (tenim perspectives literàries molt allunyades) amb Pere Rovira, recoman els textos de Dietari sense dies (Proa).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!