NOMORAMOR
Els homes se’n van a admirar l’altura de les muntanyes, la gran agitació del mar, l’amplada dels rius, la immensitat de l’oceà i el curs dels astres, i s’obliden de si mateixos.
Agustí. Confessions
Hauria de fer un apartat ben proper de Confessions en el setit més agustinià del mot.
O aquest diari d’escriptura no és això?
Diari és una etiqueta perquè em pas dies i nits sense atracar-me a aquesta Plagueta d’Aràlia, que sempre tenc amagada amb pany i clau com si en qualsevol moment poguessin llegir-la ulls d’altri.
La lletra de Zelda Zonk és nerviosa, plena de consonants punxagudes, que m’escarrinxen, vocals esclafades, amb replans de blanc, que em deixen alenar, amb zones plenes de gargots, de borratxos, que em trec els ulls per desxifrar-los.
Ara estic dins un esbarzer de paraules. Em costa treure l’entrellat.
« Aràlia habita dins un món en què l’esperit és l’aire, és la carn, és la terra, és l’aigua, és el foc, és l’ (aquí hi ha un embull i no puc entendre si diu "l’amor" o "la mort").
Duu una vida ascètica, molta de solitud, amor (aquí hi ha un qualificatiu que no puc descriptar, podria ser "imprescindible" o , "imposseïble"), alguns bons amics, molta de lectura, molt d’estudi, molta concentració, molt d’exercici per dedins.»
Veig la lluïssor de la pell d’Aràlia després de l’amor.
Veig els ulls entenebrits d’Aràlia després de l’amor.
Veig els tremolors de les mans d’Aràlia després de l’amor.
Veig els cos extenuat d’Aràlia després de l’amor.
Veig el sospireig final d’Aràlia després de l’amor.
Veig el somriure infinit d’Aràlia després de l’amor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A.