LA BRUÍXOLA SOLAR
Je ne peux imaginer plus voluptueux savoir
que celui-la:
il faut se faire commençants
quelqu’un qui écrit le premier mot derrière un
point de suspension
long de plusieurs siècles.
Rainer Maria Rilke (1875-1826), Notes sur la mélodie des choses
He trepitjat la xarxa d’ombres dels ailants sobre la claror del quart creixent al caminal de les columnes mareses mentre pensava en cadascun d’aquells molts teus, Zelda, que llegesc tan a poc a poc com si fossin de nitroglicerina.
Has anat al Japó. Allà, sobretot, has fet feina de dona de confiança de Sybila. Emperò, com a bona amiga, has pogut anar fins a Kyoto per a Aràlia.
«Crec que feia molt de temps que no la veia tan feliç, tan serena, tan ferma.»
Aquest inici m’ha desconcertat.
Tot és magnífic, tot és excessiu.
La sinuositat conjugada amb la contenció, l’angelisme mesclat amb la santedat, la fortalesa al costat de la tendror, una mobilització d’energies interiors que ella no sospitava.
I el més esclatant: la solitud.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’únic realment nostre.
"Estaria lliure d’improperis anònims i de perjudicis amb nom, si tornàs a enclaustra-me en el silenci voluntari que durà aquí tants d’anys’(Joan Estelrich, llegit a ‘La Falsa Paz’, 1949)
"la meva vocació més profunda i més autèntica és la de pensador: escriptor, periodista, conferenciant Biel Mesquida apòcrif. Un somni, apuntat