Plagueta de Bord

PAISATGE SEGON: L?ESCRIPTOR CAÇA EL PAISATGE

(Imatge Emma Piqué)

Un escriptor no és tant qualcú que té coses a dir sinó qualcú que ha trobat uns procediments que generaran coses en les quals no hauria pensat sinó s?hagués posat a escriure-les.-

Aquell escriptor que va escriure ?Perquè la xafarderia és la sal de la vida i de la literatura a tot arreu. La cultura no és més que xafarderia.? I també va escriure: ?Una llengua ha de ser fàcil i còmoda: no ha de ser mai una forma d?heroisme?, un dels creadors més potents de la prosa catalana contempolrtània, Josep Pla, m?ensenyà des d?un bell antuvi, des d?aquella festa que és El quadern gris, que l?escriptor és com el caçador que parteix, cada vegada que es posa davant el paper en blanc, cap a una cacera de mots que convertesquin el llenguage en un banquet. L?escriptor no és un mirall, és un home amb una història clínica precisa, una sensibilitat, un talent i, sobretot, un estat de gràcia. L?escriptor caça aquest reflex literari de la realitat que tindrà una vida més o menys acusada segons la cura que hom hi posi en l?administració dels detalls i, en definitiva, segons les possibilitats de què hom disposi per a resoldre la pressa angoixant que semblen tenir els substantius de ser determinats i descrits amb l?adjectiu exacte, precís, ben encaixat. I en definitiva la literatura és un art de la paraula, de les paraules. Totes les virtualitats d?un escriptor queden subjectes, en ultima instància, a la seva major o menor habilitat en el domini dels seu instrument expressiu, que són els mots, que és la llengua, que són els llenguatges.
Pla en les planes descriptives no s?atura de donar-nos connotacions sensorials: un camí reial de la descripció. El colors en són la base de la paleta: ?L?armilla de color de torrró de Xixona?, ?Lloret és una població color de braç de gitano? ?una caseta de color d?ous batuts? ?el ponent es pintà d?una coloració acarminada ?d?un color de llagostí bullit? ?el cel tendeix a agafar el color de la mantega fresca? ?la boira de color de puré de pèsols? ?tenen una llum de carn de préssec?, etc.

escriure poesia
com qui estima escriure obres dramàtiques en una taverna oblidada
una mena de teatre amb l’efusiu fal·lus de la narrativa
narrativa experimental sense fesomia orada de poesia
proa de poesia operística
de fet òpera escultural del temps de les partitures de papir
quan Mozart mossegava mamelles de silicona
i no hi havia el David de Miquel Àngel orant a cada ciutat del globus
en tot cas una poesia intercanviable en pintura
una mena de tintura semblant a una esposa fumada
quantes arquitectures insòlites de Darwin hi ha
com la tela i el pinzell als retrats de Van Gogh fuet senzill de semen malfactor
si Arquímedes va vomitar en no trobar una soca fixa on fer l’amor
vet aquí la baula vaginal de tretze milions de metres
he trobat l’asta i el punt ferm d’inhumanitat
sí trenta-tres centímetres un servidor
estrella jueva
rèquiem

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!