LA CALOR EM FA LLEGIGUERA. Cercar un lloc a l?ombra, amb solitud i brisa marina, amb una butaca com cal (millor amb orelles) i un bon llibre entre les mans és un dels gusts més senzills i fastuosos de la vida. No penseu que ho faig al peu de la lletra. Les meves ombres són foravileres i allunyades del mar, la meva butaca sol ser un coixí d?escuma, emperò el plaer de llegir a la fresca i tot sol no m?ho treurà mai ningú. No me?n duc un llibre sinó tres o quatre, ben diferents, amb un a plagueta i un llapis. De vegades no faig servir la plagueta, emperò el llapis troba sempre seguit frases per subratllar o marges per fer-hi comentaris. El llapis em fa sempre un bon servici.
&&&
UNA DONOTA BEN VALENTA. Nom Goliarda Sapienza (1924-1966) i va néixer a Catània (Itàlia) dins una família socialista. Va ser educada a ca seva, lluny de els escoles oficials. Ella és la protagonista del seu llibre L?art de viure (La campana) que, vorejant l?autobiografia, ens mostra una dona que recerca i explota totes les possibilitats vitals: fa de mare, fa d?amant, viu en un convent i en un palau. A través d?ella coneixem els grans fets històrics del segle XX. Als setze anys estudia a l?Acadèmia d?Art Dramàtic de Roma amb una beca. Després fa d?actriu i és molt preuada en papers pirandelians. Escriu quatre novel·les i dedica els deu darrers anys de la seva vida a teixir aquest tapís d?una dona que sabia estimar i vivia dins la lluita constant. Molt belles les fotos de l?autora que hi ha en aquesta edició.
&&&
TRES AMICS DE TONI SALA. Som un fa de Toni Sala des que vaig llegir Pere Marin (Edicions 62), una novel·la inquietant d?adolescents amb una escriptura seductora, nova i uns ambients extraordinaris. Des de llavors he seguit la trajectòria d?aquest autor jove i puc recomanr la Petita crònica d?un escriptor de secundària, Goril·la blanc (Edicions 62) i Rodalies (Edicions 62). Aquesta darrera novel·la, que val l?alegria per un català fred i dúctil, novellíssim, va guanyar el premi Sant Joan i el premi Nacional de Literatura. Ara acab de fruir el llibre Comelade, Casasses, Perejaume (Edicions 62), que vol ser un homenatge a tres artistes catalans que segons diu: «els seus seguidorsa fruïm directament, immediatament, perquè encara no han estat gaire popularitzats pels mitjans ni massa baquetejats pels estudiosos.» Des d?un bon principi m?encanta el seu llenguatge que penetra el músic, el poeta i el pintor-poeta. Ens temem que ha passat molt de temps amb ells: ha acompanyar a Comelade a un concert a Figueres; a Perejaume a una excursió pel Monegros i a Casassas en un trip empordanés. En aquest viure plegats, Sala no s?atura de contar-nos, amb un llenguatge descriptiu i amable, la intimitat d?aquests artistes amb els quals parla, menja, viatja, camina, riu i plora. L?esforç de cadascun pel seu mester, les mancances econòmiques, la situació de la cultura catalana, etc. formen l?entrunyellat d?un llibre que es llegeix com una narració. Gustós.
&&&
ROBERTO CALASSO ÉS UN SOLAPER. No dic cap mentida. Calasso, amés amés d?escriptor, és l?editor de la prestigiosíssima editorial Adelphi, aquesta reconeguda internacionalment editorial italiana que va néixer el desembre de 1963. Una editorial és un projecte. A cadascun dels llibres hi ha una solapa. I l?editor, en aquest espai petit i limitat, ha de dir en paraules informatives i clares, ben a les clares, el que ha fet que publicàs aquella obra i no una altra: han de sortir els motius que han orientat l?elecció d?aquell autor. Calasso ha fet mils de solapes. Però en aquest llibre, Cien cartas a un desconocido (Editorial Anagrama), n?ha seleccionades cent. Ho diu ben clar: «La solapa es una forma literaria humilde y difícil, que espera todavía quien escriba su teoría y su historia. Para el editor ofrece con frecuencia la única ocasión de señalar explícitamente los motivos que lo han impulsado a escoger un libro determinado. Para el lector, es un texto que se leee con sospecha, temiendo ser víctima de una seducción fraudulenta. Sin embargo la solapa pertenece al libro, como el color y la imagen de la portada, como la tipografía con la que se ha impreso. Una cultura literaria se reconoce también por el aspecto de sus libros.» Quines solapes va triar? Les que creia més aptes per a una vida independent. I així apareixen autors tan diversos com Samuel Butler, Antonin Artaud, Elias Canetti, Anna Maria Ortese, Jorge Luís Borges, Robert Walser, Karl Kraus, Vladimir Nabokov, Asvaghosa, Karen Blixen, Milan Kundera, Christina Stead, Leonardo Sciascia, Asoka, Herman Hesse, etc., que formen l?autèntica realitat d?aquell projecte editorial, l?orgull de reunir un conjunt de llibres imprescindibles i la gràcia de fer-nos entrar en olivetes amb uns espots publicitaris d?una orfebreria literària i d?una seducció magnífiques, engatadores. Un llibre per llegir a estonetes i jugant amb les coneixences i les ignoràncies. Entretengudíssim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i la formiga carnissera s’enfila, s’enfila