Say, O Lover, wherein is thy power «In the power of my Beloved.» Wherewith dost thou fight thine enemies? «With the strength of my Beloved.» What is thy consolation?
«The treasures eternal of my Beloved.»
What is love? «Love is that which places the free in bondage, and those in bondage gives freedom.»
The lover said:«He who fears not my Beloved has all things to fear: he who fears my Beloved has nothing to fear.»
The lover said: «If ye, O lovers, want fire come to my heart and light therein yours lamps.»
The light of the Beloved’s dwelling came to illumine the dwelling of the lover: that darkness might be dispelled, and that it might be filled with joy and longings and meditations. And the lover cast all things out of his dwelling, so as make room for Beloved.
Fragment del Llibre d’Amic i Amat traduït per Joan Mascaró Fornés
I
Caminal del dolor: negranit dins l’horabaixa amorós en punt, replecs esquinçats de la carn entotsolada, la nota més fonda del budell d’un violí s’enfonsa com una escórpora o un trinxet dins les ninetes enceses de la visió amb aquest ferotge perfum de mar com insistent harmonia. Cauen les definicions de l’enamorament, sursum corda! S’enfilen les aromes del color per la veu erta. No passis pena! Les vies de l’amor no tenen semàfor i per això la carnisseria de l’Amic quan s’estavella contra l’Amat pot ser un prodigi.
II
Tota anàlisi esdevé inconsistent si hi intervé el desig, amollares d’un tret com es diuen les paraules que et poden matar amb una ditada lleugera. Lleparé cadascun dels records despellats, que m’has empenyorat entre els tels del sentir, fins que les delicadeses de la saliva els facin menjívols. No pots negar l’origen neurocirúrgic d’aquestes eines de tenebres entre els filats dels mots. Beloved Beloved Beloved, esparaiat damunt els murs del teu cos no és un espot publicitari, ni un epitafi per enterrar les tendreses. Sóc la teva sentina, t’he dit com s’escriuen les banalitats d’un especialista del no-res. Arrabàs sense cura cadascuna de les estacions memorables, que cremen en un foc de llavorims. Creix i creix la fosca negra davant les llànties de foc que s’apaguen cop en sec dins un fulgurant exercici de retòrica vana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!