Escric i llegesc i estic amb amics.
Luxe, calme et volupté.
Emily Dickinson em protegeix amb voltes de paraules exactes.
Entre dos llostres m’aliment del verb com el nin petit que acaba de trobar un mot i el mira, el toca, el sent, el viu i el sap sa carn meravellada.
Morning is due to all ?
To some ?the Night ?
To an imperial few ?
The Auroral light.
El Matí és per tothom ?
Per a alguns ?la Nit ?
Per a una minoria imperial ?
La claror de l’Alba.
No Prisoner be ?
Where Liberty ?
Himself ?abide with Thee ?
No seràs Presoner ?
Si la Llibertat en persona ?
Viu en tu ?
Llegesc Blai Bonet.
«He sentit just ordenances gramaticals, / còctels de substantius amb ceballons envinagrats / d’adjectius, la truita del verb amb adverbis, / coverbos en la seva tinta / amb guarniment d’àpit d’oracions per passiva, / que aconsegueixen uns efectes no gens verbals: / una oració transitiva té com a resultat una bala / entre la melsa i els fetges; una oració / amb perifràstica o amb sense, engirgola / el descarrilament d’un tren estibat de genteta, / que anava a veure la neu o a cercar espàrrecs; / una oració copulativa aconsegueix que, a Ortuella, / a cinc quilòmeteres de Bilbao del foc, el foc alt, del ferro, / 70 al·lotets per decret-llei d’Herodes de La Serp Monetària, / siguin setanta anyellets primals, fets trossos, / talment aucells d’anyells, / que ja havien après a fer treure la flor al llapis.»
Dit en veu alta és una polifonia de pensaments.
Gràcies poetes!
Sense vosaltres seria més difícil saber el pas del temps i lluitar contra la mort!
ANY
Mil nou-cents seixanta dos.
Avui, primer de gener,
em prometo l’any ben teu.
Com te’l promets tu, amor?
Un any de dies i nits:
àmbits amples pels minuts,
no pocs, que podré entrar en tu
i tu emparar-te de mi.
No vull que em perdem ni un.
que el goig no es trobi captant
per un carrer sense llar.
Tinguem els cossos astuts.
Que coneguin un camí
doble, car així convé:
dues portes pel recer
del secret i de l’avís.
Policia que ens segueix
i una mala por que els puny.
Tots ells plegats, un garbuix,
teranyina que esquincem.
Cèl·lula nosaltres dos
d’un PC no compromès
a pagar deutes de fe
per cap règim redemptor.
No ens deixarem redimir.
conspirarem l’actual
règim de felicitat:
un any de dies i nits.
Jo sé que no em trairàs
i com et trairé jo?
Aquest noble doble cos
veus que no vol morir enguany.
Estava dedicat a Helena Valentí pel cap d’any de 1962.
Em mancaven dos anys, el 62, per anar a estudiar a Barcelona i conèixer Gabriel Ferrater. Quin xoc, quina força, quina claredat, quina intel·ligència viva, quin gust! Luxe de Ferrater, ai las!
Començ l’any 2007 com un flâneur, com un lector que escriu i vol ser bo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per recordar Ferrater i començar l’any una mica més bé amb allò que no és però que la poesia ens fa endevinar, encara que només siguin espurnes de somnis.
.
volem
en Bruno i jo
refer-nos
Clítote ens anima
ens dóna l’alè
recitant-nos poemes antics
en la claror de l’alba
Bruno i jo
saltem al buit