29 de maig de 2006
Sense categoria
1 comentari

LA XICARANDANA DE LA GLORIETA

BROLLADOR DE FLORS BLAVISSES, LILOSES I FOSFORESCENTS

Le veritable réalisme est celui des poètes: découvrir ou réside la joie, et lui donner une voix bien au-delà du chant.

Stevenson

Venetia, tota vestida d’un blau puríssima violent, damunt la solada de pètals que ha deixat caure la xicarandana. El pètals són del color dels seus ulls. Una imatge fastuosa que m’he gravat per sempre.

«Estim aquesta nova coneixença, no perquè em trobi cansat de les velles o pel pler de canviar, sinó pel gust de ser admirat per les persones que no em coneixen tant.» La màxima de La Rochefoucauld no és correcta.

Ho he discutit amb Venetia i m’ha donat la raó.

Hem fet fotos envoltant (envolant) la xicarandana.

Els pícsels no diuen tampoc la veritat.

Trii els mots com un traficant de pedres precioses.

  1. Bielet: cada dia m’avorreixes més. Escrius avorridament, repetitivament, mesquidianament. Semper eadem. Avorridíssim. ¿Has pensat a jubilar-te?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!