Plagueta de Bord

T’OBRIES DINS ELS MEUS BRAÇOS COM UNA FLOR

T’arrabassava amb carícies els tels del nu
Descobria una gargamella encesa d’alens
Escorcollava el llombrígol com un indici
Desfeia un rere l’altre els botons del desig
Perdia els llavis entre clarors de l’entrecuix
Em desfeia mossegant-te les anques silents
I començàvem un duet d’aproximacions
una dansa flamejant de roentors colgades
desfici de caníbals oberts d’ampit en ample
cap a la cavalcada de fer u dels dos cossos
cercant sempreseguit el lloc de la catàstrofe

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!