Plagueta de Bord

AVUI DE BELL NOU EN LA TRINXERA LLUITANT PER LA FILOSOFIA A L’ESCOLA

Podria inventar-me vint sarcasmes davant aquest tsunami contra la cultura.
Emperò no estic d’humor.
Lluitar per les evidències: vet aquí una de les feines del soldat de la cultura ara i aquí, ai las!
—————————————————————————————————————————————

MANIFEST EN DEFENSA DE LA FILOSOFIA
Els sotasignants, professors/es de filosofia i d’altres matèries de Secundària i
també de Primària pública i privada, professors/es de la Universitat, estudiants
universitaris, professionals vinculats o no al món de l’educació i de la cultura, i
persones preocupades pel futur de la Filosofia, de l’educació secundària i de l’educació
en general a les Illes Balears manifestam:

L’assignatura de Filosofia i ciutadania ha de jugar un paper cabdal en el
batxillerat. En gran mesura contribueix a l’assoliment dels objectius d’aquesta etapa
educativa, tal com a l’actualitat estan plantejats i tal com els formula l’actual projecte
de decret preparat per la Conselleria d’Educació. (1)
D’altra banda compartim el plantejament que es manifesta a la proposta de
currículum de la nova assignatura Filosofia i ciutadania que figura com annex del decret
quan es diu: “tant a la Declaració de París a favor de la filosofia (1995), com a la de
Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO es recomana:
“L’ENSENYAMENT DE LA FILOSOFIA HA DE MANTENIR-SE O AMPLIARSE
ON JA EXISTEIX, IMPLANTAR-SE ON ENCARA NO EXISTEIX I SER
NOMENADA EXPLÍCITAMENT AMB LA PARAULA FILOSOFIA”. (2)
D’acord amb aquest plantejament, consideram que en un moment en que es
pretén incrementar la responsabilitat de l’assignatura de filosofia en la consecució dels
objectius comuns del batxillerat, atribuint-li com es fa amb el conjunt del propi
batxillerat una funció tant terminal com propedèutica i es reconeix i es reforça el seu
paper instrumental, així com s’amplien els seus continguts amb els que corresponen a
l’educació cívica i ciutadana, és un greu error disminuir l’assignació horària actual i en
conseqüència demanam a les màximes autoritats educatives d’aquesta comunitat que,
com a mínim es mantenguin a primer de batxillerat 3 hores de dedicació a la matèria.
Amb aquesta rectificació de la proposta inicial creiem que no faran més que donar altes
proves de la seva saviesa i qualificació.
(1) Objectius entre els quals destaquen:
“a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable,
inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i en els drets
humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar
el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les
desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.
(2) Afirmació que es completa dient:
“La filosofia, ha enunciat la UNESCO, és “una escola de llibertat”, ja que no només labora instruments intel·lectuals
que permeten analitzar i comprendre conceptes fonamentals com la justícia, la dignitat i la llibertat, sinó que a més
crea capacitats per pensar i emetre judicis amb independència, incrementa la capacitat crítica per a entendre i
qüestionar el món i els seus problemes i fomenta la reflexió sobre els valors i els principis. L’ensenyament de la
filosofia contribueix a la formació de ciutadans i ciutadanes lliures, estimula la formació d’una opinió pròpia, la
confrontació d’arguments, el respecte als punts de vista aliens i la subordinació exclusiva a l’autoritat de la raó. La
pràctica de la filosofia, que no exclou cap idea del lliure debat i s’esforça per establir definicions exactes dels
conceptes utilitzats a fi de comprovar la validesa dels propis raonaments i efectuar un examen rigorós dels aliens,
permet aprendre a pensar amb independència; estimula l’obertura mental, la responsabilitat cívica, l’enteniment i la
tolerància entre les persones i els grups.
L’educació filosòfica, indueix a la independència de criteri, a la reflexió, a la resistència davant les diverses formes de
propaganda i prepara per assumir les responsabilitats davant les grans qüestions del món contemporani. El foment del
debat filosòfic en l’educació constitueix una aportació primordial a la formació dels ciutadans i les ciutadanes en
posar en exercici la seva capacitat de judici, que és fonamental en qualsevol democràcia.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!