EL NO RES SEMPRE GUANYA
La jouissance, comme l’amour, ne se rencontre que par fragment.
J-P E.
Sine corpore, in aere aperto — cum validis ventis?
Lucreci
El vent. Aquest vent de mestral violent que t’enmigranya. Les ones. Aquestes ones altes i blanques… amaradesa del vent. Tu. Allà. Enfront de les aigües desfetes… l’aire lliure… els roquissars enganivetats… com continuar el viure?
He de desfer… No m’he d’aturar de desfer…
Des-fer-me… No ser… Fugir… Abandonar-me… Des-trossejar-me…
El Re-cor-dador d’Aràlia… He de tancar els ulls per la violència… La velocitat m’enduu… Volaria si no fos que vaig amb tres llibres pesats (Libro de los Pasajes, El temps de Niels Bohr, Écrits de l’éphémère) dins la mandarina duck negre que em regalares… Estols de llàgrimes travessen per davant els ulls…
Solc escates d’amor…
Aiguaneu dins la gargamella… Manuscric dins l’aire de saladines fosforescents… Els ecos del vent dins les cavorques demanen els braços de l’amant… Bufadors de guspires de foc líquid, blanquíssim, a l’espinada… Tir una pedra plana per ferir l’aire fins dessagnar-lo…
Ha, hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha…
Ella no és alguna cosa del no-res… Ella no és alguna cosa de l’ésser…
Ella no és fosca… Ni lluminària… Ella des-és… Ella des-nores…
Anorrear-me…
No escolt cap remor de jungla ni de grums verbals… Vidres de sal de cocó enlluernadors… Filons d’assutzenes des-trossades…
Em lliur al bes de l’absència ardorosa arborada pels meus músculs en tensió…
Llavis entreoberts… entrecossos… entreportes… des-closos..
Carntrémol desert de tu…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
qui és ella?
tothom l’advertia de lluny
i especulaven
una dement, d’on surt? de l’aigua, de mar? del clavegueram esventrat
no veus que va bruta de terra? no put…
li sagnen les mans d’enfilar-se per la runa?
i per què va nua? ho ha perdut tot, va perduda i feta un sant Crist
però està bona la tia…
i ell, qui és?
tothom l’advertia de lluny
i especulaven
un boig, d’on surt? del clavegueram esventrat
no veus que va brut? no put…
li sagnen les mans d’enfilar-se per la runa?
i per què va nu? ho ha perdut tot, va perdut i fet un sant Llàtzer
quin pobre desgraciat…
truca a la poli