VIATGES DINS UNA TERANYINA (i V)
Resum del publicat: Nia, actriu de 35 anys, ve de Barcelona a Palma per a les noces de conveniència del seu germà gran Pere Miquel. Temporal. Crisi cardíaca. Nia, moridora, és ingressada a la Multiclínica, després reviscola. L?insulta brutalment Pere Miquel perquè li ha trobat l?herba. Ella es defensa amb l?agulla del sèrum i el marca. Ell i l?al·lota surten corrents. Capaltard, Nia s?escapa de la Multiclínica per la finestra del bany.
&&&
Nia, estirada enterra després d?aquell bot salvador, amb la boca plena de gram i vora les flors blavisses d?un agapant, no sents cap dolor. Et toques tot el cos com si fossis una ressuscitada. Tens por. Tremoles dins la calitja agostenca i aquella pudor de podrit que no t?ha deixat d?ençà que arribares. Estàs morta de por i mires pertot sense aixecar-te. Has tingut sort. Aquells jardinets es troben al cantó de la zona d?oncologia on hi ha indicacions de prohibit el pas. Cal que fugis aviat perquè Pere Miquel posarà el seu servei de seguretat en marxa.
Sort del xandall rosa tot brodat de vidrets de swareski i les vambes. T?aixeques a poc a poc. Avances entre mates, fassers, pins, cactus i washingtònies. Aquesta banda del jardí té un gran mur de xipresos que peguen directament a la carretera. Sense tèmer-te?n et trobes travessant per devora una rotonda entre clàxons de cotxes que et tiren pestes. Quan intentes córrer un poc per aficar-te en un carrer fosc de finques agratacelades saps per un mal fondo que tens el genoll dret consentit. Sempre em copeig als mateixos llocs, et dius, travel amb les mateixes pedres i caic en les mateixes trampes.
Nia, t?orientes dins aquell barri nou de xalets adossats pels darreres de Son Espanyolet. He d?anar a can Tomeu Oliver, amic, poeta i historiador. Quan intentes encendre el mòbil penses que és millor una cabina. Cop en sec s?encenen els llums del carrer i et regires. Has tingut una sortada. En Tomeu et vendrà a cercar tot d?una. Recordes que una vegada et va dir: Si un dia has d?amagar un cadàver, jo t?ajudaré a fer el clot. Això és un amic, li contestares somrient. I ara és l?única persona d?aquesta illa pudenta en què confies.
Et recollirà com un chevalier servant, et farà travessar Palma en un no-res, et durà al seu refugi de Son Granada: un casetó damunt el roquissar amb la Ciutat plena de llumets al fons. Et prepararà una til·la, et donarà un vàlium, et farà un porret, i tu li contaràs, entre llàgrimes i mocs, la feta. Aquesta merderada que sents és l?anestèsia moral que domina. Aquí ja hi estam tan avesats, és tan nostra la merda que ja no en sentim ni la pudor i has de venir tu per revelar-la. Emperò no hi ha res a fer. No sabies que el pare de Maria Teresa va ser el que va fer matar el teu padrí l?agost del 36? No te?n pots avenir. Els dobbers són la gran font de reconciliació, de complicitat, de poder. Pere Miquel n?és un especialista. T?agradaria que els donàssim un bon regiró el dia de les noces? Creus que així es pot conjurar la corrupció?
Nia va quedar adormida.
Al casal, a les cases dels majorals i del servici, a la clastra, als estables, al jardí, al bosquet del parc es pegava foc. Un foc que havia començat per quatre o cinc llocs alhora, deien els bombers. I cremaven també els escenaris multicolors sobre la piscina i les tendes de campanya gegantines per als convidats i les taules i els regals i els milers de flors blanques de les noces. Tot Son Eres era un ram de foc.
No hi va haver cap ferit, digueren els diaris locals, encara que moltes de persones varen haver de ser assitides per inhalació de fum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
avui lluna de sang
o de semàfor vermell
però m’alço igualment del llit
recorro de quatre grapes
i arribo on no havia arribat mai:
una dona grossa seu en una cadira de vímet.
Llegeix una revista mig adormida.
m’adono que custodia una entrada
és ella, la lluna de sang
fa un gruny i la revista se li emmandreix a la falda
té els ulls tancats
m’arrossego silenciós pel seu davant
passadís enllà respiro
i cop sec m’engrapen per les natges
i em fumen un cop de porra
la dona grossa saliveja bromera
m’obre la bata, m’encula un dit i em diu:
on vas, gos!, m’arreplega com un nino
m’empeny al fons d’un despatx i allà,
mamelles enfora i sexe humit
em sodomitza
en l’èxtasi cec del tercer orgasme que li revé
xop de sucs i de sang m’escapoleixo
pel passadís badat de l’ala dreta
Trob que Ib3 t’hauria de fitxar per a fer reixir l’hora d’en haver dinat, on fa un any i mig que duen les ombres mortes, sense argument, vida ni gràcia, un esbart d’homoniqueus i poques coses de cartró.
Fa falta algu que escrigui i crei emocions…Els tipus ja els trobarem