Dins l’habitació 242 de l’hotel Mountpic mir el paisatge: un terreny de ningú, no man’s land, ocupat en part per una carpa blanca i malesherbes. A l’enfront una església groga, petita, amb un campanar quadrat. Darrera gratacels gros i argentats. El sol ponent n’encén un amb tots els focs del capvespre. Pens amb el caminal de caquiers amb les boles d’ambre que agaf i menj. A l’esquerra, ben a prop, els grans edificis de la Fira del Llibre amb una torre altíssima que acaba en una piràmide. Pens en la gent que allà dedins conta rondalles, conta contes, conta relats, conta novel·les, conta llibres. Sent la remor dels contadors mesclada amb les ones del mar que són la banda sonora d’una bandera on el mot PARAULA s´hi troba estampat. Enrevoltat de paraules dins la ciutat alemanya que estima els llibres badoc, descans de les relacions, dels agents, dels periodistes, del trull.
Ara acab de llegir el discurs de Baltasar Porcel a la cloenda de la Fira del Llibre de Frankfurt: un gust verbal d’un novel·lista enamorat de la seva Mediterrània, un cant a la Mediterrània.
He pensat en el X Festival de Poesia de la Mediterrània que es farà el maig de 2008. Ja he convidata cinc poetes. Uau!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!