15 de març de 2006
Sense categoria
4 comentaris

FAIG CAMÍ CAP A LA PARAULA (XII)

L’AIGUA DESTRUEIX LA SET

Tu vis contre son absence, contre la vie qui l’a permise, contre les autres, parce qu’ils oublient, et contre toi, qui ne peux rien effacer.

Anne Godard

Lligams de sang

irreparables

Lligams de sexe

irreparables

Lligams d’Aràlia

irreparables

tottemps

totsents

tottremps

totsilents

entotsolat

som

  1. No sé si has vist als papers que allà on A. veia brillar l’arracada d’en Pasqual ara els requetès hi obren un bar. Sembla que hi han entrat a sac i les més altes representacions municipals no en saben res. Tota la zona de l’escar i tot T. en un obrir i tancar d’ulls esdevindrà un polígon d’oci, enmig de la desesperació fins i tot dels qui els han votat.

    Tot és tan irreductible a termes raonables, tan desproporcionat, que haurem de prendre posicions a la trinxera, o bé en un dir ja està fet ens hauran anorreat.

    També veig que han tornat a engegar la baluerna mediaticoliterària dissenyada per perseguir els enemics de Kaïm i llorejar els seus afins: hi tornam?

  2. Recorda’m Joana Maria | dijous, 16 de març de 2006 | 15:16 Biel. Se que pots fer exercicis descriptius de les pruneres, dels tarongers i del que vulguis. Jo ara n’he de fer un sobre la II República i em manquen uns llibres que tu saps quins són. Truca o "escriu-me aviat"

  3. Estimat Mesquida, som golafres de la teva prosa i trobam que darrerament ets una mica esquitarell. Es com si cobrassin molt i t’haguéssim de pregar. No ens oblidis som tot quan tens

    Amooooor meeeeu de marrrrrmàra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!