12 de novembre de 2007
Sense categoria
1 comentari
ET CONTARÉ L’ORDRE DE LES MEVES PERCEPCIONS
L’has vist damunt la barana del passeig
que pega a la platja
L’has vist amb un fons de mar quasi negre
i núvols carabassa
Era un al·lot que pelava una clementina
amb els dits
Tot el perfum que exhalava t’ha tocat
i has seguit passejant
com si no-res
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimat Biel,
Acabo de llegir aquest breu poema teu, aquesta percepció cítrica arran de mar, i m’han fet ganes de mossegar taronges. Voldria, amb el teu permís, incorporar aquests versos de perfum en una antologia que preparo de poemes amb el mar de fons. Una forta abraçada de qui enyora molts més versos teus.
Manel