Com si no res
Trobar la innocència antiga del mot
el bressol originari
la deu d’on brolla
el sentit que no saps
la música que no veus
la connexió que no escoltes
altes tensions del dir i desdir
cal aprendre el silenci de les paraules
el fondo silenci que puja dins les coses
com si fos arena als ulls
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
seiem a la línia llarga on hi ha la vida
Clítote té una tovallola a la mà
i ens esguarda
aferrats Bruno i jo
intentem recórrer les imatges enrere
mirant endavant el sol
naixent a l’altra banda del mar
les paraules que ens vénen
són brutes d’estultícia
"sanatori", "analgèsic", "redempció".
Clítote ens recorda el primer crit
d’un sentit que no sabem
aferrats Bruno i jo
amb els peus clavats a la roca escairada
volem
Que els ulls se t’omplin d’innocència i els braços d’abraçades. que l’alta tensió que tu ets no afluixi el seu voltatge.
ah, la porcella ha finit